Per unes masculinitats plurals, per l’erradicació de la LGTBIfòbia


Els Homes Igualitaris denunciem que el sistema heteropatriarcal discrimina i nega els drets i la llibertat de les dones i el col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). Un sistema injust que des d’Homes Igualitaris apostem per abolir: pensem que cada home és una revolució interior pendent per desprendre’s de les parts tòxiques de la masculinitat patriarcal. També hem de denunciar les situacions de discriminació que aquesta masculinitat genera. Per això ens posem al costat del moviment LGBTI en el 17 de maig, dia Internacional contra la LGTBIfòbia i ens sumem a la seva reivindicació de compliment i desplegament de la Llei catalana de garantia dels drets de les persones LGTBI i reclamem l’aprovació d’una llei equivalent en l’àmbit espanyol.

A més, els Homes Igualitaris volem fer una denúncia pública:

La LGTBIfòbia ens afecta a tots i totes: és un sistema del patriarcat per a exercir control social sobre els nostres afectes, sexualitats, cossos, desitjos i cures. La majoria de la població creu que l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia o la transfòbia afecten només a les gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGTBI). Si bé, les principals víctimes de la LGTBIfobia són les persones LGTBI i que són les que requereixen una garantia prioritària dels seus drets, aquesta violència és un sistema de control social que ens afecta directament a tots i totes.

L’heteropatriarcat discrimina les dones i les sotmet als homes, i també determina que l’única opció sexual possible és l’heterosexualitat. A més, estableix un mandat de gènere: els homes han de ser “masculins” i les dones “femenines”.

Per al sistema patriarcal, ser “masculí” és ser racional, competitiu, tenir la responsabilitat principal de proveir i protegir, rebedor de cura, dominant i que exerceix violència. En canvi, ser “femenína” implicaria característiques contràries: emocional, cooperadora, cuidadora, submisa i contra qui es pot exercir violència.

La LGTBIfobia és la ideologia per la qual es controla que els homes siguem “masculins” i les dones “femenines”. És una de les eines de la política de gènere del patriarcat, que no ens deixa ser lliures, ni a homes ni a dones, ni construir la nostra forma de ser sense els límits imposats d’allò masculí o femení.

Per tant, la LGTBIfòbia també afecta els heterosexuals, ja que és l’eina de l’heteropatriarcat per evitar “desviacions”. Qui incompleixi passa a ser sospitós de ser LGTBI -dels qui el masclisme suposa que inverteixen els mandats de gènere-, i, per tant, de no ser suficientment home o dona.

Aquest sistema de control es basa en la violència, la marginació, el rebuig o la discriminació de qui se salta el mandat de gènere. En el cas dels homes, qualsevol que sigui sensible, cuidador, submís, es reconegui o mostri vulnerable, etc. serà susceptible de patir homofòbia.

La por a ser vist com a possible persona LGTBI i, per tant, patir les violències que pateixen és la forma de coartar la nostra llibertat de decidir individualment quins són els nostres propis límits.

Els homes que mostren afecte entre ells, que tenen cura els uns dels altres, els que són sensibles, que no competeixen sinó col·laboren, els que no s’imposen i són “tous” o “febles”, els que poden ser considerats “efeminats” per no tenir actituds rudes, tenen por a patir LGTBIfòbia si no l’estan patint ja.

La LGTBfòbia ha estat el mecanisme per a controlar i invisibilitzar el que ara anomenem com a “noves masculinitats o masculinitats diverses -formes diferents a l’hegemònica de ser home” que han estat invisibiltzades. I una forma que tenen els homes per a reafirmar-se com a no homosexuals exercint violència contra els que ho són o, segons els canons masclistes, ho podrien semblar.

Per això, els homes per la igualtat volem sumar als homes a lluita contra l’opressió de gènere i per això qüestionem la masculinitat que ens imposa el masclisme i el patriarcat i la LGTBIfobia. Reclamem la superació dels gèneres i l’assumpció de valors que el masclisme ha atribuït a les dones com a transformadors: la cura, l’expressió de les emocions o la capacitat de cooperar amb els altres. Reconeixem els sabers i experiències de les dones al llarg de la Història en la cura de la vida. Reivindiquem també que els nostres cossos, sexualitats, afectes, cures i desitjos són lliures i no poden ser controlats per cap sistema social.

Manifestem la necessitat d’establir ponts i punts de connexió entre els moviments i reivindicacions dels moviments feministes, LGTBI i dels homes per la igualtat de gènere. I la necessitat de treballar junts, des de la perspectiva de cada moviment i amb el lideratge de les associacions LGTBI, contra la violència LGTBIfòbica que ens afecta a tots.