MARICONADES

MARICONADES

 

Juanjo Compairé (Homes Igualitaris – AHIGE Catalunya).

ELS CODIS DEL COS MASCULÍ.

L’altre matí, estava jo fent aquagym (com sempre, pocs homes situats a un cantó de la piscina, voltats per moltes dones). La monitora ens feia fer un girament de malucs. Sento al meu costat una exclamació “Mariconades!!”.

En aquell moment em van venir al cop molts pensaments: veia al nostre “supermascle” Putin prohibint que els nedadors russos practiquin l’estil papallona, per considerar-lo “poc viril”. Veia els riures burletes que durant molt de temps acompanyaren els corredors de marxa atlètica, obligats a fer aquests mateixos moviments de cintura que al meu company de piscina li semblaven propis de “maricons”. Un amic meu, nascut amb peus plans i afectat d’escoliosi (una cama més llarga que l’altra), que camina sempre bellugant-se com una serp, ha hagut de suportar sovint els xiuxiuejos dels seus col·legues per “efeminat”.

Entenc que de petits ens feien jugar amb “madelmans”, de moviments rígids (si m’ho permeteu, a l’estil Rajoy, quan salta des de la balconada del carrer Génova de Madrid).  A quantes classes de “Educació física” al llarg de la nostra vida escolar ens han ensenyat a ballar, a dansar, a expressar-nos amb el cos? Ben poques, potser cap. Per què als Jocs Olímpics les disciplines de dansa i harmonia (o la natació sincronitzada, sense anar més lluny) són acaparades per dones? Els esports masculins –recordem-ho- sorgiren com  a preparació premilitar i, per tant, els moviments que demanen són generalment agressius.

El resultat és com si els homes estiguéssim obligats a caminar com si sempre portéssim una armadura o una cotilla que limita els nostres moviments. Com si els homes portéssim sempre un “policia de gènere” al costat, que ens estigués dient quins moviments podem fer i quins no.

Ara cada cop és més freqüent saludar-se entre homes amb un petó, però encara hi ha vigents unes normes molt estrictes pel que fa al contacte corporal entre homes. Estrènyer-se la mà (senyal que hom no va armat) o, com a màxim, fer-se unes abraçades que semblen més aviat voler enfonsar l’esquena de l’altre. El futbol, la gran escola dels codis masculins, ja ens ho ensenya: els contactes entre cossos d’homes només poden ser xocant. Tan sols és permès el cos a cos afectuós de forma ritualitzada (i molt breu) en la celebració d’un gol. Hi ha qui aprofita llavors per tocar el cul al company! Ai, el cul, la zona prohibida i negada dels nostres cossos!

 

LA POR A L’HOMOSEXUALITAT.

Si hi ha aquest codi corporal tan estricte és perquè la masculinitat, el viure com a homes i ser tractat en tant que tal a la nostra societat es defineix en negatiu: ser home és no ser dona i no ser homosexual. Els insults que posen en qüestió la virilitat ens ho diuen: “nena” i “marica/maricó”. I no ser ni una cosa ni l’altra és quelcom que hom ha de demostrar contínuament: en la pròpia conducta, en els propis moviments “no fos cas que els altres pensessin que…”. Aquest fantasma el tenim sempre al davant. I esdevé una por tan interioritzada que ens penetra per dins i ens obliga a moure’ns com a “madelmans”.


Les homofòbies són, doncs, manifestacions de la por i fins i tot a l’odi al home lliure que tenim dintre nostre


Les homofòbies són, doncs, manifestacions de la por i fins i tot a l’odi al home lliure que tenim dintre nostre. A l’home que es pot permetre fantasiejar o practicar emocions i expressions sexuals més enllà de la norma heterosexual. A l’home que potser té ganes d’acaronar un altre cos d’home (sense que necessàriament això tingui un rerefons sexual).

L’homofòbia té manifestacions molt més salvatges, és clar. Hi ha països on la més mínima manifestació homo és penalitzada amb la pena de mort o, si més no, de presó. A d’altres (com a la Rússia de Putin) l’homofòbia és institucionalitzada i considerada política d’Estat. I a d’altres les manifestacions gais són menystingudes o ridiculitzades. Sense anar més lluny, al nostre país, que es presenta com a capdavanter en la superació de l’homofòbia, que fou dels primers en legalitzar el matrimoni de persones del mateix sexe, el Diccionari de la Reial Acadèmia defineix “mariconada” com a 2. Mala pasadaacción malintencionada o indigna contra alguien”.  I hem vist darrerament bandes de brètols que es dediquen a “caçar maricons” pels carrers de les nostres ciutats, com a ritus de suposada afirmació viril.

CANVIAR LES RELACIONS ENTRE ELS HOMES ÉS REVOLUCIONARI.

 

Tenim un sistema social i de relacions basat en la desconfiança de l’altre. Un individualisme que Hobbes ja fa segles definia amb la màxima: “l’home és un llop per a l’home”. Els homes que governen el món (i algunes dones que s’hi ha apuntat i copien aquest model de relacions corregit i augmentat) practiquen aquest egocentrisme moral que no té en compte per res l’altre/l’altra. L’homofòbia és una manifestació també d’aquest individualisme ferotge que pretén anular la diferència i, per tant, la diversitat.

Aquesta homofòbia apresa ens penetra per dins (ja ho comentàvem abans) fins al moll dels nostres ossos. Alliberar-nos com a homes d’aquest encotillament, acostar-nos als altres, permetre’ns tocar, tenir cura d’altres cossos, d’altres subjectivitats és entrar en un sistema nou de relacions, radicalment diferent del que tenim actualment.


La superació de l’homofòbia no és només una fita dels gais. És un objectiu de tots els homes, independentment de la seva orientació sexual. I és un objectiu de tota la Humanitat


Per tot això, crec que la superació de l’homofòbia no és només una fita dels gais. És un objectiu de tots els homes, independentment de la seva orientació sexual. I és un objectiu de tota la Humanitat. Perquè necessitem canviar les relacions, perquè necessitem urgentment un nou ordre social, un nou ordre de relacions (recuperant en aquest sentit sabers que moltes dones han desenvolupat al llarg de segles). I també necessitem els homes descobrir que els nostres cossos poden ser nutricis, cuidadors, amorosos, ferms i vulnerables alhora. En resum, humans.

Anuncis

Els nens que estan mirant són els homes de demà

Fa uns mesos als Estats Units va aparèixer un anunci de la companyia de maquinetes d’afaitar Gillette. Un anunci dirigit als homes però molt diferent a d’altres als que ens tenia acostumats la companyia. Aquests eren missatges que ressaltaven que l’home que utilitzava els seus productes era un home d’èxit, amb poder i atractiu per les dones, fent un paral·lelisme entre el seu producte, que era el millor per a l’home, i situacions de triomf en els negocis, l’esport i amb les dones. Anuncis que vinculaven la marca amb la masculinitat hegemònica tradicional.

En aquesta ocasió, però, la nova campanya ha fet un gir copernicà. Sota l’eslògan “the best a man can get” (el millor que l’home pot aconseguir), ens invita a sortir dels mandats de gènere que porten molts homes a actuar amb violència contra altres homes, les dones i ells mateixos. Es posiciona, per tant, per un model de masculinitat alternatiu i igualitari. Independentment del rerefons comercial i els objectius de la companyia per eixamplar la seva quota de mercat, ens hem de felicitar per aquests missatges que mostren i demanden models diferents de masculinitat i trenquen amb la norma que impera en els mitjans que quasi únicament s’adhereixen a models de masculinitat vinculats al poder, la força, l’èxit i la competitivitat.

La sorpresa, tanmateix, ha estat la resposta davant d’aquesta nova masculinitat que reivindica l’anunci. Molts homes s’han sentit atacats i han engegat campanyes de boicot contra la companyia. En el fons, el que ha emergit és una reacció a l’avenç i visibilització de les reivindicacions del feminisme en el món. Homes que neguen la violència estructural contra les dones i la pròpia posició privilegiada en l’estructura social. Homes que pensen que el moviment feminista tracta d’imposar una ideologia de gènere per subordinar els homes. Tot plegat faria riure si no fos per la força i l’altaveu que comencen a tenir aquests discursos representats per alguns líders al món i per partits polítics que estan fent bandera d’aquesta causa.

Caldrà estar preparat per als nous temps amb què haurem de pugnar. Com diu l’anunci de Gillette, “els nens que estan mirant són els homes de demà.” Una frase que interpel·la i demana als homes una actitud activa en la denúncia de les desigualtats, l’homofòbia i la violència estructural contra les dones. El silenci ens en fa còmplices.

Per Paco Abril
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya

Publicat originàriament a la revista “A cel obert”
www.homesigualitaris.wordpress.com

Juanjo Compairé: El masclisme és un problema que els homes hem de denunciar

“Hem de canviar la societat, els valors, el funcionament de l’economia i el focus mediàtic que està posat sobre la part productiva”. Això va afirmar Juanjo Compairé, representant d’Homes Igualitaris al programa de Ràdio Acelobert del 12 de març. Homes Igualitaris és una associació catalana vinculada a la plataforma Asociación de Hombres por la Igualdad de Género sorgida a Màlaga fa 18 anys.

Des de l’associació es promou la lluita per la igualtat de gènere. Com explica Compairé tot citant a José Saramago, “la violència masclista és un problema dels homes que pateixen les dones”. Per això mateix, assegura que des de l’entitat es denuncia la violència masclista, però no per solidaritat o bonisme. El masclisme és un problema que els homes han de denunciar i treballar per erradicar.

Fent referència a la passada jornada de vaga del 8 de març, Compairé va incidir en la colaboració dels membres d’Homes Igualitaris en la cura de les criatures i persones grans o mitjançant l’ocupació en les labors de la llar. Així mateix, també va destacar la importància que els homes ocupéssin un paper secundari en una lluita que és de les dones.

A més a més, des de l’associació es duen a terme diverses activitats. Destaca, per exemple, la del pròxim 15 de març a La Casa del Llibre a la Rambla de Catalunya. En ella el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Còrdoba, Octavio Salazar, presentarà WeToo, el seu nou llibre dirigit a nois i noies interessats en el feminisme.

Així mateix, el 19 de març se celebrarà a la Biblioteca de la Sagrada Família la taula rodona “Les paternitats responsables, una via per transformar els homes”. En ella participaran diverses entitats, entre les quals destaca Homes Igualitaris, i conversaran sobre la importància de ser pare. Segons Compairé: “volem fer visible que els homes també podem cuidar i que estem aprenent”.

En cas de violència de gènere, què passa amb les persones testimonis?

LA TESTIMONI

Quan s’analitza la violència de gènere sempre es posa el focus en tres eixos: els legisladors que fan les lleis, els tribunals que dicten sentència i el binomi víctima/botxí que pateix/executa la violència.
No dubto que són les tres potes principals per qualsevol treball que es vulgui fer en aquest sentit.

Però arran d’una experiència personal, m’he adonat que hi ha un quart element que passa totalment desapercebut i què té, o pot tenir, un paper important: les persones testimonis d’algun episodi de violència de gènere.

Quan he conegut el mal tràngol que va passar una coneguda després de ser testimoni de violència domèstica no he volgut deixar passar l’ocasió de reflexionar sobre el tema. No es tracta de teoria que he llegit en un llibre, no es tracta de una noticia del diari. Es tracta del meu voltant, del meu Baix Llobregat.

Rebo la trucada d’una coneguda, se li nota l’angoixa a la veu. Des de la finestra de casa seva ha vist com un veí colpejava la seva dona. Sap que no és la primera vegada. Tothom al bloc de pisos sap que no és el primer cop. Han sentit els crits, les amenaces i, potser, han pujat el volum de la seva tele. També l’han vista pel carrer amb grans ulleres de sol…

Aquell dia la meva coneguda ha decidit trucar als mossos. Potser és que ha vist allò que abans només escoltava o potser ha estat un rampell. Però ha trucat. La policia arriba i parlen amb ella, li repeteixen mil vegades si està segura d’allò que ha vist. Sí, sí que ho està, no té cap dubte: L’home ha donat un cop de puny a la seva dona i quan aquesta estava al terra encara li ha tornat a pegar… Ensenya des d’on ho ha vist i on ha estat l’agressió. S’ha de justificar, explicant què feia mirant el pis dels veïns.

Els mossos van al pis on s’ha produït l’agressió. Com no soc un narrador omniscient no sé que ha passat dins dels pis. Només que s’emporten l’agressor emmanillat i la seva dona a l’hospital. Veure sortir l’home escortat pels mossos fa reflexionar a la veïna. Només ella pot haver trucat a la policia, només ella pot haver vist què ha passat al pis del davant… Comença a ser conscient d’on s’està ficant.

Quan em truca han passat uns dies dels fets. Estava intranquil·la però avui ja està dels nervis. L’han citat del jutjat per declarar per l’agressió. Hi haurà un judici ràpid i ella ha d’anar com a testimoni. Els mossos amb els que ha parlat no la tranquil·litzen gaire. Si ella no hagués fet declaració el dia dels fets, el judici hauria anat per llarg i d’una altra manera. Com que hi ha una testimoni, el judici es fa als pocs dies. Al menys això ha entès ella…

M’ofereixo a acompanyar-la al jutjat. Em diu que no fa falta, que ja l’acompanya el seu marit.

Em quedo neguitós per la seva situació. No és una persona del meu cercle més directe, però m’imagino el mal tràngol que està passant. Espero el dia del judici i la truco per la tarda. M’explica. Li noto la ràbia a la veu. Escolto.

Ha arribat al jutjat, el que li toca per demarcació. S’ha identificat i l’han passat a una sala petita on ha d’esperar que la cridin per declarar. L’espera es fa llarga. De sobte s’obre la porta. Ja era hora… Però no, no venen a buscar-la.

Es queda blanca. Acaben de fer passar a la mateixa saleta a la veïna agredida, que ve acompanyada de la seva filla. Si tenien cap dubte de qui havia trucat a la policia el misteri ha quedat resolt. La filla assassina amb la mirada a la meva coneguda. No sé si exagera, però diu que poques vegades ha vist tant d’odi en algú. Abans que ningú reaccioni la víctima s’adreça i li prega, li suplica, plorant que sisplau no digui res. Que ell és un bon home que, a vegades, quan beu se li va la mà. Que porten tota la vida junts, que què farà ella sense ell… Res que no hàgim vist a les pel·lis. Però una cosa és veure-ho per la tele i una altra tenir a la dona plorant al teu costat mentre la filla et congela amb la mirada.

Torna a obrir-se la porta. A la meva coneguda li sembla que han passat segles. Però no és la salvació d’una situació incòmoda. Entra l’advocada d’ofici o potser és la fiscal. A aquesta alçades la meva amiga no està per a matisos jurídics. La nouvinguda comença a fer preguntes a la víctima. Preguntes personals, íntimes. Respostes que no hauria d’escoltar la testimoni però que escolta perquè segueix asseguda a mig metro de l’escena.

S’assabenta que l’home ja no viu al pis, que no està a la presó però que tampoc està al barri. Ella es pregunta si pot aparèixer per «agrair-li» la intervenció. Potser la víctima té una ordre d’allunyament, però i ella?

Finalment declara al judici i marxa. No vol saber res més. Ni tan sols vol saber com acaba el judici. Tant li fa. Només té clara una cosa. No tornarà a veure res més. No és assumpte seu el que passi dins d’altres pisos. No tornarà a caure dues vegades.

La meva pregunta desprès de la seva experiència és: no serà això el que volen…?

Jaume Muros, Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)

HOMES IGUALITARIS PRESENTA LA SEVA MEMÒRIA ANUAL DE L’ANY 2018

Presentem aquí la memòria anual de l’any ja transcorregut, l’any 2018.
Som una associació amb ànim de transparència i per això pensem que tota la nostra vida, activitats, discussions, projectes, han d’estar a la llum pública.
Aquí va, amb la voluntat de seguir endavant. Si llegeixes aquesta memòria i t’hi sents implicat/da, contacta amb nosaltres!!

informe anual 2018


———-

Los hombres salen a la calle contra la violencia machista

  • La Asociación de Hombres por la Igualdad de Género convocó ruedas de hombres contra la violencia machista en toda España
  • Los hombres igualitarios piden políticas preventivas contra la violencia machista
  • Barcelona acogió el 21 de octubre el Congreso Europeo sobre la Evaluación de los Programas para Agresores de Violencia de Género

La Asociación de Hombres por la Igualdad de Genero (AHIGE) y su entidad hermana en Catalunya Homes Igualutaris han convocado, por octavo año consecutivo, las ruedas de hombres contra la violencia machista en diferentes ciudades de todo el territorio español. Se han celebrado 27 concentraciones en 26 localidades diferentes, ya que en Sevilla se realizaron dos: una por la mañana y otra por la tarde. Madrid fue la primera en celebrar una rueda el pasado 19 de octubre a las 12 h en la Puerta del Sol, al mismo tiempo que se hacía otra en Aracena (Huelva). Con todo, en la mayoría de localidades las concentraciones se han celebrado el 21 de octubre: Albacete, Alicante, Abrera (Barcelona), Barcelona, Bilbao, Puerto de Santa María (Cádiz), Cádiz, Santander, Castellón, Ceuta, Galdar (Las Palmas), Las Palmas de Gran Canaria, Granada, Los Llanos de Aridane (La Palma), Arrecife (Lanzarote), Leon, Lleida, Sevilla, Tenerife, Toledo y Valladolid. Posteriormente se celebrarán en Málaga el 22 de octubre y Sant Boi del Llobregat (Barcelona) el 24 de octubre. El objetivo de las ruedas es la creación de referentes igualitarios entre los hombres y visibilizar su oposición a la violencia machista, así como convocar a los hombres a salir a la calle también al 25 de noviembre, Día Internacional para la Erradicación de la Violencia de Género. En este sentido, para la asociación es clave el desarrollo de forma suficiente y efectiva les políticas preventivas contra este tipo de violencia para poder erradicarla.

Continue reading “Los hombres salen a la calle contra la violencia machista”

Los hombres que sí dan la cara contra la violencia machista en Facebook

La Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE) ha iniciado una campaña de recogida de fotografías para que los hombres visibilicen su rechazo a la violencia machista

Ela Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE) propone a los hombres que visibilicen su rechazo a los violencia machista a partir de un acto tan sencillo como hacerse una fotografía con un papel o cartulina en que esté escrita la frase “Hombres contra la violencia machista” y que la compartan en Facebook o Twitter. Bajo el lema “¡Hombre! visibilízate contra la violencia machista” https://www.facebook.com/events/347395088761439/?fref=ts se ha iniciado en octubre esta campaña en redes sociales que quiere sumar a los hombres en el rechazo a la violencia machista. La campaña de recogida de fotos finalizará el 25 de noviembre, momento en el que se publicarán toda y se convocará a todos los hombres a participar en las concentraciones que se organizan con motivo del Día Internacional para la Eradicación de la Violencia de Género que tienen lugar en aquella fecha. Las redes sociales vuelven a ser herramienta de movilización y concienciación, tanto Twitter como Facebook, que permiten visibilizar las nuevas realidades sociales y colectivos. Las fotografías realizadas se pueden publicar en el evento de Facebook, la página de Facebook de AHIGE en esta red social o publicar en cualquier red social con los hashtag #21O #ruedasdehombres o #ahige.

Continue reading “Los hombres que sí dan la cara contra la violencia machista en Facebook”

LES BONES PRÀCTIQUES EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL Quart CICLE DE DEBATS PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LES VIOLÈNCIES FAMILIARS.

Homes Igualitaris, en la persona del nostre company Toni Alcalde, hem participat en el cicle de bones pràctiques per a la prevenció i tractament de les violències familiars, que ha tinguit lloc en el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

Aquest és el programa que encara continua i al qual us convidem a assistir:

 

LES BONES PRÀCTIQUES EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL

Quart CICLE DE DEBATS

PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LES VIOLÈNCIES FAMILIARS

març-juny 2014

ORGANITZEN:

COL.LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA. SECCIÓ DE PSICOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ

SOCIAL

MÀSTER PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LA VIOLÈNCIA FAMILIAR. IL3- UB

La Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en col·laboració amb el Màster Prevenció i Tractament de la Violència Familiar IL3-UB inicia el 27 de febrer el quart cicle de debats sobre les Bones Pràctiques, desprès de la bona acollida del primer, segon i tercer cicles de debats celebrats al 2011, 2012 i 2013 (es poden veure les conferències a :

http://www.copc.org/Paginas/Ficha.aspx?IdMenu=AF7C337A-792B-4D98-9AF6-D77B02CA202D )

El cicle està centrat en experiències sobre prevenció i tractament de les diferents manifestacions de la violència familiar. Els conferenciants son investigadors en el camp de la violència o professionals actius en l’atenció.

És necessària una visió integral de la violència familiar que faci visible les seves diferents manifestacions (cap als menors, entre la parella, cap a les persones grans, dels fills cap als seus pares). Igualment hi ha una necessitat d’anàlisi i intervencions específiques i comunes sobre la prevenció, la detecció i el tractament de les violències familiars. Des del cicle es proposa establir sinergies i desbloquejar fronteres inútils en l’atenció a les diferents manifestacions de la violència familiar

Les bones pràctiques són les actuacions que suposen una transformació en les formes i processos d’actuació i que podrien suposar l’inici d’un canvi positiu en els mètodes d’actuació tradicionals. Una bona pràctica té un caràcter innovador doncs introdueix una nova manera d’actuar que trenca amb hàbits i referències del passat. Podem distingir entre bones pràctiques pioneres: són innovadores pel propi fet de la seva realització, i bones pràctiques d’excel·lència: reprenen bones pràctiques ja existents aprofitant els aprenentatges d’altres per millorar la seva eficàcia i eficiència. Són innovadores per les modalitats de la seva posada en pràctica.

OBJECTIU

presentar bones pràctiques en la prevenció i el tractament de la violència contra els infants, parelles i persones grans per poder facilitar el seu debat i la seva generalització.

ADREÇAT A

Professionals de la salut, psicologia, treball social, la educació, judicial, etc interessats en aquestes temàtiques

CALENDARI I PONENTS

27 DE FEBRER

Prevenció de l’edatisme en cuidadors no professionals de persones grans amb dependència a través del cinema.

Gemma Prunera. Postgraduada en treball social sanitari. Màster en formació d’assessors personals. Especialista en counselling.

Moderador: José-Manuel Alonso

13 DE MARÇ

El mentoratge intergeneracional com a eina de suport a les famílies

Marta Lloret, Educadora Social Serveis Socials Bàsics Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Mercè Pla, Tècnic de Suport a Programes Serveis Socials Bàsics Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Rosa Guixé, Directora Tècnica. Àrea de Benestar Social Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Moderador: José-Manuel Alonso

27 DE MARÇ

Prevenció de la violència de gènere entre joves

Antonio Alcalde. Actor, dramaturg, pedagog i director teatral, professor de comunicació i activista en Igualtat de gènere.

Moderadora: Asun Val

10 D’ABRIL

La intervenció conjuntiva: una mediació entre escola i família

Joana Alegret. Psicoterapeuta y Psiquiatra. Consultora en contextos Infantojuvenils i de Serveis Socials.

Moderadora: Asun Val

23 D’ABRIL

Com ajudar als “mals pares”?. Intervenció terapèutica amb infància maltractada des de

contextos de control

Stefano Cirillo. Psicòleg i terapeuta familiar. Fundador del Centre per per il bambino maltrattato (CbM, Milán). Autor de diverses publicacions dins del camp de la intervenció sistémica

Moderadora: Asun Val

8 DE MAIG

El maltractament infantil per negligència. Intervenció des dels serveis socials bàsics

Clara Barranco. Diplomada en treball social (UB). Te formació en mediació i violència familiar.

Serveis socials d’atenció social primària de Granollers.

Moderador: José-Manuel Alonso

14 DE MAIG

Intervenció terapèutica sistèmica focalitzada en famílies amb infants en situació de risc i

risc greu .

Belén Albizu. Terapeuta familiar. Suport tècnic de l’àrea d’infància i família INTRESS. Docent

de Teràpia Familiar i supervisora clínica i institucional.

Conxita Vila. Treballadora Social. Tutora de pràctiques del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar.

Estela Parra. Treballadora Social. Màster en Prevenció i Tractament de la violència Familiar i autora d’un treball de recerca amb famílies en risc greu amb intervenció terapèutica sistèmica.

Moderador: José-Manuel Alonso

5 DE JUNY

Resultats de mesures tècniques amb nens ingressats en centres d’acolliment.

Guillermo Mattioli. Psicòleg Clínic i Psicoanalista. President de la Secció de Psicologia Clínica i de la Salut en Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Moderadora: Asun Val

HORARI: 19 hores

LLOC: Seu del COPC , Rocafort, 129, 08015 Barcelona

ACREDITACIÓ: Certificat d’assistència per la UB-IL3 (mínim 80% d’assistència)

PREU

Col•legiats: 50 € abans 25 de febrer de 2014, desprès 70€

No col•legiats: 60 € abans 25 de febrer de 2014, desprès 80 €

Sessió individual (en cas que hi hagi places disponibles): 10 €

INSCRIPCIONS

A través de la web del COPC: http://www.copc.cat

Les places són atorgades per ordre d’inscripció i limitades.

ORGANITZEN

José Manuel Alonso Varea. Psicòleg, Consultor en benestar, salut i organitzacions. Director del

Màster en prevenció i tractament de la violència familiar IL3-UB. Membre de la International

Society for Prevention of Child Abuse and Neglect (ISPCAN).

Asun Val Liso. Psicòloga. Treballadora Social. Màster en Teràpia Familiar (UAB). Va ser

coordinadora del Màster en prevenció i tractament de la violència familiar IL3-UB

Ana Isabel Ibar. Psicòloga de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Presidenta de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Aquesta activitat formativa ha sol·licitat el reconeixement de formació d’Interès en

– Serveis Socials per part del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de

l’Acció Social

– formació sanitària per l’Institut d’Estudis de la Salut

 

 

Segona Trobada catalana d’homes per la igualtat, Abrera, 10 de maig de 2014

Després de la 1a Trobada catalana d’homes per la igualtat, que vam fer a Sant Boi novembre passat, ara ens trobem de nou per a la Segona Trobada. Tal com vam quedar llavors, aquesta tindrà lloc a Abrera, el dissabte 10 de maig de 2014, a partir de les 10 hores.

Si mireu el díptic que trobareu en aquest mateix blog, la cita és a l’Hotel d’Entitats, Plaça de les escoles, 1.

Volem tractar el tema següent: QUÈ FEM ELS HOMES AMB LES NOSTRES VIOLÈNCIES?  Considerem el problema de les violències (física, psicològica, institucional, simbòlica…) no com un problema extern a nosaltres, sinó com un problema nostre, que hem de treballar personalment per tal que esdevingui un problema polític.

El matí el dividirem en tres parts:

– Un espai de treball personal intern: una dinàmica conduïda per Pako Abril.

– Un espai de treball social, compartint experiències que ja estem fent al voltant de les violències: un col·loqui conduït per Bernat escudero.

– Un dinar de germanor.

Per tot plegat, els homes que esteu interressats en participar-hi (especialment si us quedeu al dinar), envieu la vostra inscripció a homesigualitaris@gmail.com dient-nos:

– NOM I COGNOMS.

– LOCALITAT ON VIUS

– SI ET QUEDES A DINAR.

Veiem aquesta trobada com la possibilitat d’anar consolidant un espai català d’homes per la igualtat i, a més, anar compartint el que des de cada lloc anem fent.

US HI ESPEREM A TOTS!!

 

Imatge