En cas de violència de gènere, què passa amb les persones testimonis?

LA TESTIMONI

Quan s’analitza la violència de gènere sempre es posa el focus en tres eixos: els legisladors que fan les lleis, els tribunals que dicten sentència i el binomi víctima/botxí que pateix/executa la violència.
No dubto que són les tres potes principals per qualsevol treball que es vulgui fer en aquest sentit.

Però arran d’una experiència personal, m’he adonat que hi ha un quart element que passa totalment desapercebut i què té, o pot tenir, un paper important: les persones testimonis d’algun episodi de violència de gènere.

Quan he conegut el mal tràngol que va passar una coneguda després de ser testimoni de violència domèstica no he volgut deixar passar l’ocasió de reflexionar sobre el tema. No es tracta de teoria que he llegit en un llibre, no es tracta de una noticia del diari. Es tracta del meu voltant, del meu Baix Llobregat.

Rebo la trucada d’una coneguda, se li nota l’angoixa a la veu. Des de la finestra de casa seva ha vist com un veí colpejava la seva dona. Sap que no és la primera vegada. Tothom al bloc de pisos sap que no és el primer cop. Han sentit els crits, les amenaces i, potser, han pujat el volum de la seva tele. També l’han vista pel carrer amb grans ulleres de sol…

Aquell dia la meva coneguda ha decidit trucar als mossos. Potser és que ha vist allò que abans només escoltava o potser ha estat un rampell. Però ha trucat. La policia arriba i parlen amb ella, li repeteixen mil vegades si està segura d’allò que ha vist. Sí, sí que ho està, no té cap dubte: L’home ha donat un cop de puny a la seva dona i quan aquesta estava al terra encara li ha tornat a pegar… Ensenya des d’on ho ha vist i on ha estat l’agressió. S’ha de justificar, explicant què feia mirant el pis dels veïns.

Els mossos van al pis on s’ha produït l’agressió. Com no soc un narrador omniscient no sé que ha passat dins dels pis. Només que s’emporten l’agressor emmanillat i la seva dona a l’hospital. Veure sortir l’home escortat pels mossos fa reflexionar a la veïna. Només ella pot haver trucat a la policia, només ella pot haver vist què ha passat al pis del davant… Comença a ser conscient d’on s’està ficant.

Quan em truca han passat uns dies dels fets. Estava intranquil·la però avui ja està dels nervis. L’han citat del jutjat per declarar per l’agressió. Hi haurà un judici ràpid i ella ha d’anar com a testimoni. Els mossos amb els que ha parlat no la tranquil·litzen gaire. Si ella no hagués fet declaració el dia dels fets, el judici hauria anat per llarg i d’una altra manera. Com que hi ha una testimoni, el judici es fa als pocs dies. Al menys això ha entès ella…

M’ofereixo a acompanyar-la al jutjat. Em diu que no fa falta, que ja l’acompanya el seu marit.

Em quedo neguitós per la seva situació. No és una persona del meu cercle més directe, però m’imagino el mal tràngol que està passant. Espero el dia del judici i la truco per la tarda. M’explica. Li noto la ràbia a la veu. Escolto.

Ha arribat al jutjat, el que li toca per demarcació. S’ha identificat i l’han passat a una sala petita on ha d’esperar que la cridin per declarar. L’espera es fa llarga. De sobte s’obre la porta. Ja era hora… Però no, no venen a buscar-la.

Es queda blanca. Acaben de fer passar a la mateixa saleta a la veïna agredida, que ve acompanyada de la seva filla. Si tenien cap dubte de qui havia trucat a la policia el misteri ha quedat resolt. La filla assassina amb la mirada a la meva coneguda. No sé si exagera, però diu que poques vegades ha vist tant d’odi en algú. Abans que ningú reaccioni la víctima s’adreça i li prega, li suplica, plorant que sisplau no digui res. Que ell és un bon home que, a vegades, quan beu se li va la mà. Que porten tota la vida junts, que què farà ella sense ell… Res que no hàgim vist a les pel·lis. Però una cosa és veure-ho per la tele i una altra tenir a la dona plorant al teu costat mentre la filla et congela amb la mirada.

Torna a obrir-se la porta. A la meva coneguda li sembla que han passat segles. Però no és la salvació d’una situació incòmoda. Entra l’advocada d’ofici o potser és la fiscal. A aquesta alçades la meva amiga no està per a matisos jurídics. La nouvinguda comença a fer preguntes a la víctima. Preguntes personals, íntimes. Respostes que no hauria d’escoltar la testimoni però que escolta perquè segueix asseguda a mig metro de l’escena.

S’assabenta que l’home ja no viu al pis, que no està a la presó però que tampoc està al barri. Ella es pregunta si pot aparèixer per «agrair-li» la intervenció. Potser la víctima té una ordre d’allunyament, però i ella?

Finalment declara al judici i marxa. No vol saber res més. Ni tan sols vol saber com acaba el judici. Tant li fa. Només té clara una cosa. No tornarà a veure res més. No és assumpte seu el que passi dins d’altres pisos. No tornarà a caure dues vegades.

La meva pregunta desprès de la seva experiència és: no serà això el que volen…?

Jaume Muros, Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)

Anuncis

HOMES IGUALITARIS PRESENTA LA SEVA MEMÒRIA ANUAL DE L’ANY 2018

Presentem aquí la memòria anual de l’any ja transcorregut, l’any 2018.
Som una associació amb ànim de transparència i per això pensem que tota la nostra vida, activitats, discussions, projectes, han d’estar a la llum pública.
Aquí va, amb la voluntat de seguir endavant. Si llegeixes aquesta memòria i t’hi sents implicat/da, contacta amb nosaltres!!

informe anual 2018


———-

Los hombres salen a la calle contra la violencia machista

  • La Asociación de Hombres por la Igualdad de Género convocó ruedas de hombres contra la violencia machista en toda España
  • Los hombres igualitarios piden políticas preventivas contra la violencia machista
  • Barcelona acogió el 21 de octubre el Congreso Europeo sobre la Evaluación de los Programas para Agresores de Violencia de Género

La Asociación de Hombres por la Igualdad de Genero (AHIGE) y su entidad hermana en Catalunya Homes Igualutaris han convocado, por octavo año consecutivo, las ruedas de hombres contra la violencia machista en diferentes ciudades de todo el territorio español. Se han celebrado 27 concentraciones en 26 localidades diferentes, ya que en Sevilla se realizaron dos: una por la mañana y otra por la tarde. Madrid fue la primera en celebrar una rueda el pasado 19 de octubre a las 12 h en la Puerta del Sol, al mismo tiempo que se hacía otra en Aracena (Huelva). Con todo, en la mayoría de localidades las concentraciones se han celebrado el 21 de octubre: Albacete, Alicante, Abrera (Barcelona), Barcelona, Bilbao, Puerto de Santa María (Cádiz), Cádiz, Santander, Castellón, Ceuta, Galdar (Las Palmas), Las Palmas de Gran Canaria, Granada, Los Llanos de Aridane (La Palma), Arrecife (Lanzarote), Leon, Lleida, Sevilla, Tenerife, Toledo y Valladolid. Posteriormente se celebrarán en Málaga el 22 de octubre y Sant Boi del Llobregat (Barcelona) el 24 de octubre. El objetivo de las ruedas es la creación de referentes igualitarios entre los hombres y visibilizar su oposición a la violencia machista, así como convocar a los hombres a salir a la calle también al 25 de noviembre, Día Internacional para la Erradicación de la Violencia de Género. En este sentido, para la asociación es clave el desarrollo de forma suficiente y efectiva les políticas preventivas contra este tipo de violencia para poder erradicarla.

Continue reading “Los hombres salen a la calle contra la violencia machista”

Los hombres que sí dan la cara contra la violencia machista en Facebook

La Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE) ha iniciado una campaña de recogida de fotografías para que los hombres visibilicen su rechazo a la violencia machista

Ela Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE) propone a los hombres que visibilicen su rechazo a los violencia machista a partir de un acto tan sencillo como hacerse una fotografía con un papel o cartulina en que esté escrita la frase “Hombres contra la violencia machista” y que la compartan en Facebook o Twitter. Bajo el lema “¡Hombre! visibilízate contra la violencia machista” https://www.facebook.com/events/347395088761439/?fref=ts se ha iniciado en octubre esta campaña en redes sociales que quiere sumar a los hombres en el rechazo a la violencia machista. La campaña de recogida de fotos finalizará el 25 de noviembre, momento en el que se publicarán toda y se convocará a todos los hombres a participar en las concentraciones que se organizan con motivo del Día Internacional para la Eradicación de la Violencia de Género que tienen lugar en aquella fecha. Las redes sociales vuelven a ser herramienta de movilización y concienciación, tanto Twitter como Facebook, que permiten visibilizar las nuevas realidades sociales y colectivos. Las fotografías realizadas se pueden publicar en el evento de Facebook, la página de Facebook de AHIGE en esta red social o publicar en cualquier red social con los hashtag #21O #ruedasdehombres o #ahige.

Continue reading “Los hombres que sí dan la cara contra la violencia machista en Facebook”

LES BONES PRÀCTIQUES EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL Quart CICLE DE DEBATS PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LES VIOLÈNCIES FAMILIARS.

Homes Igualitaris, en la persona del nostre company Toni Alcalde, hem participat en el cicle de bones pràctiques per a la prevenció i tractament de les violències familiars, que ha tinguit lloc en el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

Aquest és el programa que encara continua i al qual us convidem a assistir:

 

LES BONES PRÀCTIQUES EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL

Quart CICLE DE DEBATS

PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LES VIOLÈNCIES FAMILIARS

març-juny 2014

ORGANITZEN:

COL.LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA. SECCIÓ DE PSICOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ

SOCIAL

MÀSTER PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LA VIOLÈNCIA FAMILIAR. IL3- UB

La Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en col·laboració amb el Màster Prevenció i Tractament de la Violència Familiar IL3-UB inicia el 27 de febrer el quart cicle de debats sobre les Bones Pràctiques, desprès de la bona acollida del primer, segon i tercer cicles de debats celebrats al 2011, 2012 i 2013 (es poden veure les conferències a :

http://www.copc.org/Paginas/Ficha.aspx?IdMenu=AF7C337A-792B-4D98-9AF6-D77B02CA202D )

El cicle està centrat en experiències sobre prevenció i tractament de les diferents manifestacions de la violència familiar. Els conferenciants son investigadors en el camp de la violència o professionals actius en l’atenció.

És necessària una visió integral de la violència familiar que faci visible les seves diferents manifestacions (cap als menors, entre la parella, cap a les persones grans, dels fills cap als seus pares). Igualment hi ha una necessitat d’anàlisi i intervencions específiques i comunes sobre la prevenció, la detecció i el tractament de les violències familiars. Des del cicle es proposa establir sinergies i desbloquejar fronteres inútils en l’atenció a les diferents manifestacions de la violència familiar

Les bones pràctiques són les actuacions que suposen una transformació en les formes i processos d’actuació i que podrien suposar l’inici d’un canvi positiu en els mètodes d’actuació tradicionals. Una bona pràctica té un caràcter innovador doncs introdueix una nova manera d’actuar que trenca amb hàbits i referències del passat. Podem distingir entre bones pràctiques pioneres: són innovadores pel propi fet de la seva realització, i bones pràctiques d’excel·lència: reprenen bones pràctiques ja existents aprofitant els aprenentatges d’altres per millorar la seva eficàcia i eficiència. Són innovadores per les modalitats de la seva posada en pràctica.

OBJECTIU

presentar bones pràctiques en la prevenció i el tractament de la violència contra els infants, parelles i persones grans per poder facilitar el seu debat i la seva generalització.

ADREÇAT A

Professionals de la salut, psicologia, treball social, la educació, judicial, etc interessats en aquestes temàtiques

CALENDARI I PONENTS

27 DE FEBRER

Prevenció de l’edatisme en cuidadors no professionals de persones grans amb dependència a través del cinema.

Gemma Prunera. Postgraduada en treball social sanitari. Màster en formació d’assessors personals. Especialista en counselling.

Moderador: José-Manuel Alonso

13 DE MARÇ

El mentoratge intergeneracional com a eina de suport a les famílies

Marta Lloret, Educadora Social Serveis Socials Bàsics Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Mercè Pla, Tècnic de Suport a Programes Serveis Socials Bàsics Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Rosa Guixé, Directora Tècnica. Àrea de Benestar Social Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Moderador: José-Manuel Alonso

27 DE MARÇ

Prevenció de la violència de gènere entre joves

Antonio Alcalde. Actor, dramaturg, pedagog i director teatral, professor de comunicació i activista en Igualtat de gènere.

Moderadora: Asun Val

10 D’ABRIL

La intervenció conjuntiva: una mediació entre escola i família

Joana Alegret. Psicoterapeuta y Psiquiatra. Consultora en contextos Infantojuvenils i de Serveis Socials.

Moderadora: Asun Val

23 D’ABRIL

Com ajudar als “mals pares”?. Intervenció terapèutica amb infància maltractada des de

contextos de control

Stefano Cirillo. Psicòleg i terapeuta familiar. Fundador del Centre per per il bambino maltrattato (CbM, Milán). Autor de diverses publicacions dins del camp de la intervenció sistémica

Moderadora: Asun Val

8 DE MAIG

El maltractament infantil per negligència. Intervenció des dels serveis socials bàsics

Clara Barranco. Diplomada en treball social (UB). Te formació en mediació i violència familiar.

Serveis socials d’atenció social primària de Granollers.

Moderador: José-Manuel Alonso

14 DE MAIG

Intervenció terapèutica sistèmica focalitzada en famílies amb infants en situació de risc i

risc greu .

Belén Albizu. Terapeuta familiar. Suport tècnic de l’àrea d’infància i família INTRESS. Docent

de Teràpia Familiar i supervisora clínica i institucional.

Conxita Vila. Treballadora Social. Tutora de pràctiques del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar.

Estela Parra. Treballadora Social. Màster en Prevenció i Tractament de la violència Familiar i autora d’un treball de recerca amb famílies en risc greu amb intervenció terapèutica sistèmica.

Moderador: José-Manuel Alonso

5 DE JUNY

Resultats de mesures tècniques amb nens ingressats en centres d’acolliment.

Guillermo Mattioli. Psicòleg Clínic i Psicoanalista. President de la Secció de Psicologia Clínica i de la Salut en Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Moderadora: Asun Val

HORARI: 19 hores

LLOC: Seu del COPC , Rocafort, 129, 08015 Barcelona

ACREDITACIÓ: Certificat d’assistència per la UB-IL3 (mínim 80% d’assistència)

PREU

Col•legiats: 50 € abans 25 de febrer de 2014, desprès 70€

No col•legiats: 60 € abans 25 de febrer de 2014, desprès 80 €

Sessió individual (en cas que hi hagi places disponibles): 10 €

INSCRIPCIONS

A través de la web del COPC: http://www.copc.cat

Les places són atorgades per ordre d’inscripció i limitades.

ORGANITZEN

José Manuel Alonso Varea. Psicòleg, Consultor en benestar, salut i organitzacions. Director del

Màster en prevenció i tractament de la violència familiar IL3-UB. Membre de la International

Society for Prevention of Child Abuse and Neglect (ISPCAN).

Asun Val Liso. Psicòloga. Treballadora Social. Màster en Teràpia Familiar (UAB). Va ser

coordinadora del Màster en prevenció i tractament de la violència familiar IL3-UB

Ana Isabel Ibar. Psicòloga de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Presidenta de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Aquesta activitat formativa ha sol·licitat el reconeixement de formació d’Interès en

– Serveis Socials per part del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de

l’Acció Social

– formació sanitària per l’Institut d’Estudis de la Salut

 

 

Segona Trobada catalana d’homes per la igualtat, Abrera, 10 de maig de 2014

Després de la 1a Trobada catalana d’homes per la igualtat, que vam fer a Sant Boi novembre passat, ara ens trobem de nou per a la Segona Trobada. Tal com vam quedar llavors, aquesta tindrà lloc a Abrera, el dissabte 10 de maig de 2014, a partir de les 10 hores.

Si mireu el díptic que trobareu en aquest mateix blog, la cita és a l’Hotel d’Entitats, Plaça de les escoles, 1.

Volem tractar el tema següent: QUÈ FEM ELS HOMES AMB LES NOSTRES VIOLÈNCIES?  Considerem el problema de les violències (física, psicològica, institucional, simbòlica…) no com un problema extern a nosaltres, sinó com un problema nostre, que hem de treballar personalment per tal que esdevingui un problema polític.

El matí el dividirem en tres parts:

– Un espai de treball personal intern: una dinàmica conduïda per Pako Abril.

– Un espai de treball social, compartint experiències que ja estem fent al voltant de les violències: un col·loqui conduït per Bernat escudero.

– Un dinar de germanor.

Per tot plegat, els homes que esteu interressats en participar-hi (especialment si us quedeu al dinar), envieu la vostra inscripció a homesigualitaris@gmail.com dient-nos:

– NOM I COGNOMS.

– LOCALITAT ON VIUS

– SI ET QUEDES A DINAR.

Veiem aquesta trobada com la possibilitat d’anar consolidant un espai català d’homes per la igualtat i, a més, anar compartint el que des de cada lloc anem fent.

US HI ESPEREM A TOTS!!

 

Imatge

 

Un entitat d’homes reivindica l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat

  • Homes Igualitaris reconverteix el dia del Pare en una data per la igualitat de gènere

  • En l’actualitat el 88,24% dels pares catalans respecte del total dels procesos de maternitat oberts es prenen el permís voluntari de paternitat en cas de naixement o adopció

  • Governs socialistes i populars han aplaçat l’ampliació del permís de paternitat per les retallades

L’entitat catalana Homes Igualitaris promou des de fa quatre anys, d’acord amb el moviment d’homes feministes d’arreu de l’Estat, el dia del Pare com a espai reivindicatiu i de sensibilització per una paternitat responsable i igualitària. Aquest any l’entitat se centra en el suport a la reivindicació de l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat. A l’Estat espanyol les dones tenen un permís de 16 setmanes (obligatori, esborrar) (transferible a la parella a partir de les sis setmanes) i els homes un de voluntari de dues setmanes. L’associació d’homes feministes en reclama la total equiparació, amb la qual cosa se suma a les propostes De la Plataforma de permisos iguals i intransferibles per naixement i adopció (PPIINA), d’àmbit estatal. La mateixa acull entitats socials de tot tipus: veïnals, sindicals, de feministes, LGTB i també d’homes per la igualtat i té com a referent en l’àmbit internacional la plataforma internacional PLENT (International Platform for Equal, Non-Transferable and 100% paid Parental Leave).

Continue reading “Un entitat d’homes reivindica l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat”