Les trobades estatals d’homes per la igualtat a Sant Boi, una fita com a moviment social

Imatge

Sant Boi de Llobregat va acollir els passats 8 i 9 de novembre la Trobada estatal dels homes per la igualtat. El diumenge 10 vam celebrar també la primera trobada nacional catalana dels homes per la igualtat. Aquestes dues trobades han estat possibles mercès a l’energia posada per un equip format per alguns membres d’Homes Igualitaris (HI), però sobretot per la implicació del Col·lectiu d’Homes Igualitaris de Sant Boi (CHISB), a més del suport rebut per part de l’Ajuntament d’aquella ciutat i de la Diputació de Barcelona.

La Trobada d’enguany a Sant Boi va tenir un pròleg: la presentació del llibre “Homes i Gènere. Polítiques públiques locals i la transformació de les masculinitats”, escrit per membres d’Homes Igualitaris i editat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). El llibre es va presentar en format de Seminari i al llarg de tot el matí de divendres 8 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb presència de més de 150 persones inscrites, majoritàriament de l’àmbit professional vinculat a la igualtat de gènere al món local català. Creiem que aquesta publicació pot estimular l’expansió de la intervenció amb homes amb perspectiva de gènere als municipis, consells comarcals i diputacions del nostre país.

A partir de la tarda del mateix divendres i a la localitat del Baix Llobregat va començar pròpiament la Trobada estatal. Ens vam trobar gairebé 60 homes de tots els recons de l’Estat: de Canàries, de Ses Illes Balears, de Múrcia, de Madrid, del País Valencià, de Castella La Manxa, d’Andalusia, d’Euskadi, de Galícia, a més dels catalans. Podríem dir que estava representada (directament o indirecta) la pràctica totalitat dels grups actius espanyols.

Al llarg de la primera dècada del segle XXI va haver-hi diverses ocasions en què alguns col·lectius havíem tingut ocasió de retrobar-nos, a Jerez, a Sevilla, a Saragossa, etc. No va ser, però, fins al CIME 2011, a Barcelona, que no es va fer, en aquest cas des d’HI, una convocatòria general. D’aquesta trobada va sorgir la Declaració de Barcelona (esp) o Agenda comuna dels homes per la igualtat (cat), que va ser el primer document signat per tots els col·lectius d’homes igualitaris d’Espanya. 

També ha vingut funcionant des de llavors com a eina e comunicació interna del moviment un grup de facebook, “Hombres por la igualdad”, que en aquests moments té desenes membres d’arreu de l’estat: homes integrats en diversos col·lectius i altres de forma individual.

Vam tractat, doncs, al llarg d’aquests dos dies, de revisar el treball en comú fet al llarg dels darrers dos anys. Vam analitzar la situació de l’Estat, tenint davant nostre les expressions més crudes del sistema econòmic-polític-mediàtic. Sistema que és, sens dubte, la darrera concreció del sistema patriarcal milenari que volem contribuir a superar. Veiem els efectes de les retallades de les ja escasses iniciatives institucionals en igualtat. Iniciatives encara més escasses en el cas dels programes adreçats a homes. Tenim davant dels nostres ulls la creixent força dels moviments socials, dels antics i dels nous.; de les diverses “marees”. Hi participem com a grups d’homes per la igualtat i volem continuar fent-ho. N’hem parlat aquests dies dins del capítol de revisió de les nostres ”estratègies i aliances”.

Perquè hem de ser conscients de la nostra responsabilitat com a col·lectiu en un moment d’auge de les violències estructurals, d’exclusió social massiva, d’actituds masclistes entre la gent jove, de manteniment de la violència contra les dones i les criatures, d’homofòbia i xenofòbia, etc. No en podem restar al marge, perquè a la base de tot plegat hi ha el sistema patriarcal de domini on els homes tenim privilegis i això es converteix per aquells que treballem per a la igualtar en responsabilitats.

Vam dedicar una especial atenció a les nostres relacions amb els feminismes. Ens sentim part del moviment feminista, dins la seva diversitat; amb autonomia organitzativa i amb programa propi. Així va quedar clar durant la “conversa” que vam mantenir amb algunes destacades feministes la nit de dissabte. Hi vam sorgir alguns temes per treballar de forma conjunta. Vam proposar la celebració de conferències temàtiques mixtes (de dones feministes i homes per la igualtat). Va aparèixer un llarg llistat d’aspectes diversos sobre els quals parlar: sexualitats, llenguatge inclusiu, custòdia en positiu, usos del temps, drets sexuals i reproductius, coeducació, plans d’igualtat a les empreses, impuls de PPIINA, Plataforma de peermisos iguals i intransferibles per naixement i adopció.

Però hi va haver un tema sobre el qual volíem fer èmfasi: l’homofòbia. La xerrada inaugural del professor i investigador Òscar Guasch va servir per obrir la Trobada. Va quedar ben palès que l’homofòbia no és un problema dels homosexuals, sinó que afecta les relacions entre tots els homes. A l’”agenda comuna” aprovada a Barcelona ara fa dos anys el mot “homofòbia” surt un parell de cops. És hora, doncs, de donar-li la importància que es mereix. Per això hem aprovat incloure una tercera data, el 17 de maig (dia internacional contra l’homofòbia). Aquesta data s’afegeix, doncs, a les dues ja establertes a l’agenda comuna (19 de març i 21 d’octubre) l’any 2011. La nostra participació en els actes d’aquest dia pretén fer visible el fet que som part dels moviments LGTBQ -acrònim de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Queer (fora dels paràmetres de gènere) . Cal dir que, tanmateix, encara queda molt de camí per interioritzar-ho com a moviment i per formar-ne part efectiva i real i amb ple reconeixement per part del propi moviment LGTBQ.

Ens va faltar temps per tancar alguns temes. L’important, però, allò que com a HI valorem molt positivament, és l’ambient de coincidència dels diversos grups. Coincidència, és clar, dintre de la varietat. Cal com mai aquest esperit de treball conjunt en moments tan difícils com els que vivim; moments, tanmateix, també plens de possibilitats. Potser hauríem d’haver trobat temps per dinàmiques i acostaments entre nosaltres més experiencials, més corporals i menys “ideològics”. Dinàmiques i formes de relacionar-nos com les que fem servir dintre dels grups de reflexió personal.

En canvi, a la Trobada Nacional dels grups d’homes de Catalunya que vam fer diumenge dia 10 de novembre, sí que vam partir des de l’àmbit personal, des de les vivències dels presents a les quals dediquem un post específic en aquest bloc. Això va permetre que les trobades fluïssin de tal manera que les conclusions i projectes comuns van poder sorgir de forma fàcil. Tan fort ha estat l’impuls de treball conjunt que, pocs dies després, els companys igualitaris bascos van fer també ells una trobada similar. Estem, doncs, satisfets del treball fet i confiem que aquesta feina portarà fruits per a la igualtat al nostre país, per a la necessària transformació de les masculinitats i per al canvi social que ens cal. Podreu seguir en aquest blog el desenvolupament dels acords tant a nivell estatal com nacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s