Aprofundint sobre el tema del racisme.

(Article publicat a la revista de Mataró Capgròs pel nostre company Guillermo Pérez)

Fa alguns dies vaig llegir un article del meu col·lega Jordi Merino sobre el racisme i crec que val la pena aprofundir més en aquest fenomen que encara que no és nou, sembla ser que ara comença a replantejar-se algunes vies d’interferir les relacions intergrupals dins de la nostra societat.

Si be és cert que fa alguns anys la presència de forans en les nostres terres la vèiem com alguna cosa exòtica. No molts, per sort, van veure la mateixa com una intromissió en les seves vides, fins al punt de que aquest exotisme va passar a una xenofia manifesta en diversos punts regionals del nostre país i Estat.

La sobredimensió d’una cohesió social entre els autòctons, principalment motivada al llarg de molts anys per un ferri rebuig als seus valors culturals: llengua, costums, economia, entre d’altres, per grups que conviuen dins de la nostra pròpia comunitat o per part d’uns altres que viuen en comunitats externes a la nostra, així com també pel rebuig polític que va generar el règim franquista i per diverses posicions partidistes actuals, han anat creant una sobreprotecció a tot quant no sigui un producte intern genuí .

Aquest fenomen, que també s’ha produït en altres latituds i que no deixa de ser un enfrontament solapat entre grups socials que genera de fet un enfrontament classista, tot i que membres de diferents “bàndols” comparteixen el mateix estatus econòmic o de privilegis que la nostra societat els atorga, mereix una especial atenció per part de les nostres institucions polítiques, públiques i sobretot les privades.

Es diu que amb l’arribada de l’última immigració (des de finals dels 80 fins avui dia) molts llocs de treball els estan ocupant aquests immigrants deixant sense possibilitats als “d’aquí”. El meu primer qüestionament seria: Per què els d’aquí no han assumit aquests llocs de treball? Potser per què són mal pagats i que per un fals orgull no s’ho mereixen? Cal esmentar que la Seguretat Social va estar pràcticament mantinguda per la força de treball estrangera i de la qual ens beneficiàvem tothom, àdhuc sense treballar. També aquesta situació s’ha vist potenciada per la incorporació massiva de treball femení des fa uns quants anys.

Crec que també cal recordar que molts immigrants d’altres comunitats espanyoles que van arribar a la nostra a mitjans del segle XX encara no han tingut la delicadesa i el respecte de mantenir una conversa, encara que sigui com a oient, en la llengua catalana, en tant uns altres que van arribar molt més tard i que no són precisament del nostre Estat Espanyol han tractat d’aprendre-la i de comunicar-se el millor que poden amb el seu entorn més immediat. Podríem, per tant, parlar d’una integració social coherent entre tots aquests grups immigrants que han arribat a les nostres terres? Crec que bona part d’aquest fenomen ha estat pel fals paternalisme d’alguns governs, bé d’un bàndol o d’un altre, que no han portat a una pràctica adequada els termes mínims per crear una cohesió social i cultural veritable. Pot ser per interessos propis. Chi lo sa?

D’altra banda, en arribar els immigrants a les nostres terres van assentant-se en aquells llocs que per qüestions econòmiques els va ser favorable: baixos lloguers, condicions propícies a instal·lar i crear un negoci propi, comptar amb escoles i establiments propers per als seus fills, etc. No obstant això, el que no vam veure darrere d’aquest fenomen és com a poc a poc es van creant estructures socials homogènies que nosaltres mateixos hem anat segregant i definint a posteriori com “ghettos” de un o altre grup sense prendre en consideració que no li vam donar en el seu moment altres opcions d’assentament més diverses. Això comporta el fet que grups homogenis, assentats en un mateix lloc, en mantenir els seus valors culturals donin una imatge de subgrup dins d’una estructura formal que tracta per tots els mitjans de fugir el que no pertanyi a aquest grup creat i que els altres, els de fora a aquest subgrup, ho percebin de la mateixa manera provocant el rebuig, els enfrontaments, etc. Què passaria si aquests immigrants provinents d’altres terres, amb altres valors culturals, s’haguessin inserit de llarg a llarg el nostre territori en els mateixos llocs que els altres convivim? De segur que el procés d’integració hagués estat menys amarg i traumàtic per a ambdues parts. Clar, per a això hauria estat necessari que les institucions públiques i privades, polítiques o no s’haguessin posat d’acord molt abans i haguessin propiciat les condicions per a aquesta integració.

Però com el que plantejo és pràcticament una utopia, el procés d’integració de grups immigrants d’altres terres amb nosaltres, els autòctons, hagués estat el mateix que va ocórrer segles abans quan molts espanyols van emigrar-hi cap a altres terres i van ser n’acollits, sense importar la seva procedència socioeconòmica que representaven. O quan durant segles, imperis estrangers van dominar aquesta península i van deixar la seva empremta que avui és part de la nostra suposada cultura “autòctona”. Em refereixo a una llarga llista d’imperis o no com els celtes, fenicis, cartaginesos, grecs, romans, musulmans, moros, francesos i uns altres. I només parlo de fa 35.000 anys. Gairebé res.

_______________________________

Primera imatge: Inmigrante, de Diaque Zalasar Ramonin

Segona imatge: Integración con el entorno, de Mónica Chyzy

One thought on “Aprofundint sobre el tema del racisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s