Com abordar la prostitució: una mirada des dels drets humans.

El dimarts 26 de maig Juanjo Compairé, en nom de l’associació “Homes Igualitaris” va ser convidat per la Fundació Campalans a una de les sessions del seminari “Com abordar la prostitució: una mirada des dels drets humans”. Aquesta sessió del seminari va ser presidida per Dolors Renau, durant molt de temps membra de la Internacional Socialista de Dones i eurodiputada. Hi van participar també Òscar Strada, doctor en Psicologia, Laura Vacarezza i Consuelo Barea, metgessa especialitzada en violència de gènere i en prostitució.

Vet aquí alguns extractes de la intervenció de Juanjo Compairé:

 

“En primer lloc, vull dir que no sóc cap expert en el tema. Sóc un professor d’Història i com a tal puc veure el fenomen de la prostitució. Sóc pare i sóc –és clar- home i, com a tals, em sento “indignat” front a l’espectacle patètic dels homes prostituents. Perdoneu-me l’expressió, però crec que cal fer servir un mot malsonant per expressar el rebuig social vers aquests homes: la paraula “puteros”. Per què fer caure la maledicció del llenguatge sobre elles (i ells) i no sobre els autèntics causants d’aquesta xacra social? L’expressió que em surt del cor – com a pare, com a home -és “vergonya!”

A més, presideixo una petita associació, “Homes Igualitaris”, federada a nivell estatal amb AHIGE, associació d’homes per la igualtat de gènere, amb seu a Màlaga.

La nostra associació vol impulsar el canvi dels homes vers posicions igualitàries. I fer-ho amb un missatge sobretot positiu: “els homes guanyem amb el canvi, guanyem amb la igualtat”. I hi guanyem perquè el masclisme també ens ha fet i ens fa mal.

L’associació té fonamentalment tres eixos d’activitat:

a)          l’impuls de grups de reflexió d’homes. Són grups en què compartim les nostres experiències i vivències des del personal, seguint allò que el feminisme ens ha ensenyat: “el personal és polític”.

b)          També fem tasques de recerca: sobre “Homes i usos del temps”, però sobretot sobre coeducació.  

c)          Per últim, també fem tot un seguit d’accions de caire social: tallers a Instituts (més de 100 l’any 2010) i a presons, xerrades, tertúlies i debats, campanyes de sensibilització als municipis, rodes d’homes contra la violència masclista (el 21 d’octubre de cada any des de fa ja quatre).

Entrant en matèria, l’associació ja ha emès fa un any un manifest en contra de la prostitució  on fonamentalment denunciem aquest negoci, demanem una lluita més eficaç contra el tràfic de persones, demanem mesures de suport a les víctimes prostituïdes. Però sobretot insistim en la necessària revisió de la sexualitat masculina.

Clarament us he de dir que no hem entrat en la polèmica regulació versus abolició. No ens hem acabat de posar d’acord. Però sí que dintre de l’associació denunciem el que significa almenys la major part d’aquest fenomen: la prostitució dita “forçada”. Els homes tendim a solucionar-ho tot per la via de la llei escrita. Per això potser no està tan malament que ara ens mantinguem en un segona renglera pel que fa a les qüestions legals i ens centrem en allò que ens pertoca més íntimament: parlem de la nostra sexualitat, que és a l’arrel d’aquest problema, d’aquesta aberració que és la prostitució. Abans de voler “arranjar el món”, mirem-nos a nosaltres mateixos i intentem esbrinar què és el que no rutlla de la nostra sexualitat.

Què hem fet fins ara? Com us deia, el nostre impuls a la creació de cercles d’homes ha significat que, a empentes i rodolons, ens hem posat en qüestió en allò més íntim, la nostra sexualitat. No ha estat fàcil perquè els homes parlem molt de sexe, però generalment per dir “fantasmades” i no com ens sentim, les nostres vulnerabilitats en aquest terreny tan interior. Parlem molt de sexe però poc de la nostra sexualitat.

També fem cursos de formació. Al nostre curs de formació “online” hi ha un apartat específic referent a la sexualitat dels homes.

A les nostres tertúlies (anomenades “cafès d’homes”) ha sorgit diversos cops el tema de la sexualitat masculina. Perquè n’estem convençuts, en la construcció identitària dels homes, aquest és un element central. Però fins ara l’hem tractat d’esquitllentes, com a tema lateral, bé relacionat amb els nostres problemes de comunicació (verbal o no verbal, com va aparèixer a les xerrades d’Anna Maria Vidal o de Norman Duncan), bé perquè parlem d’altres formes de sexualitat, com va aparèixer a la xerrada de Manel García.

Bé, però quins elements apareixen en tots aquests àmbits, als cercles i a les tertúlies? Anotaré alguns d’aquests elements per si serveixen per al debat.

En primer lloc apareix el tema de les “necessitats fisiològiques” dels homes. És aquell tòpic que diu que els homes tenim unes necessitats que no podem controlar. Són necessitats sobretot de descàrrega. Això col·loca els homes al nivell d’impulsivitat primària que ni els animals tenen. És tant com dir que els nostres testicles (recordem-ho, “testicle” vol dir literalment “cap petit”) ens dirigeixen. Paradoxalment, aquesta presumpta impulsivitat és una feblesa. Perquè vindria a dir que els homes som incapaços de controlar els nostres impulsos sexuals, que estaríem “dominats” per ells. Que seríem una mena de sàtirs que ens veuríem forçats a córrer darrere de les nimfes.

Un dels nostres socis més reconeguts, Julián Fernández de Quero, fundador de SEXPOL a Madrid…(autor de llibres com ara “Hombres sin temor al cambio”) diu clarament que NO HI HA CONSTÀNCIA QUE L’ABSÈNCIA DE DESCÀRREGA SEMINAL (amb o sense coit vaginal, anal, masturbació, etc) SIGUI CAUSA DE TRASTORNS de cap mena. Tenim molts exemples d’homes que practiquen l’abstinència sexual sense que per això tinguin cap mena de conseqüències.

Però hem estat educats d’aquesta manera. Des d’aquest punt de vista es parla de la necessitat d’autocontrol” per part dels homes. Però si aquesta “solució” seria necessària en una primera fase, no va al fons del problema.

Com veieu, en el fons aquest és un pretext que serveix d’excusa per justificar la prostitució. Aquesta seria, doncs, una solució a aquesta presumpta necessitat compulsiva dels homes. Es tracta d’un tòpic socialment construït lligat a una concepció de la sexualitat dels homes eminentment intrusiva i dominant.

Però quin és el fons del problema? Doncs com transformar aquesta sexualitat primària en una de més elaborada, més humana, no tan de descàrrega i més plaent. Més lligada a la comunicació (ni que sigui amb un mateix o amb altres persones), a l’intercanvi.

Perquè, què vol dir “descàrrega”? Sona a quelcom de mecànic (com si es tractés d’un camió o una màquina). De cap de les maneres a quelcom d’humà o entre persones humanes. I que va molt més enllà de la genitalitat i abasta tot el cos i que arriba a cercar plaer més enllà de l’ejaculació, com demostren les pràctiques tantra.

José Antonio Marina diu a “El rompecabezas de la sexualidad” : La sexualidad es una construcción simbólica inventada por la inteligencia creadora a partir de un hecho biológico, el sexo”.  Situar-se, doncs, en les necessitats és situar-se en el nivell primari dels instints. És com dir: “som mascles obsedits per copular 3 minuts amb una femella i tenir una ejaculació plaent de descàrrega que pot durar de mitjana 4,8 segons”. Vargas Llosa a “Pantaleón y las visitadoras” (las “visitadoras”, per si algú no se’n recorda, són les prostitutes del servei establert per l’exèrcit peruà a l’Amazònia) mostra aquest comportament patètic, esdevingut absolutament mecànic i gairebé “industrial”.

Aquest nivell primari de conducta no l’aplicaríem mai al menjar o al vestit. De la mateixa manera que del satisfer la necessitat de la fam hem fet sorgir la gastronomia i el mateix hem fet amb el vestir, per què no fer el mateix amb la necessitat sexual? La sexualitat, en paraules de Marina és un “erotisme sentimentalitzat”, humanitzat diríem.

La presumpta incapacitat dels homes per convertir les necessitats sexuals en sexualitat l’hauríem de prendre com un atac a la nostra dignitat. Recordo el lema d’una campanya sevillana contra la prostitució: “¿Tan poco vales que tienes que pagar?”.

Aquesta suposada incapacitat dels homes és una coartada per defensar (o si més no, disculpar o atenuar les culpes) violacions o la necessitat de la pornografia i la prostitució. Respon, doncs, a una necessitat de relacionar sexualitat i poder (“eròtica del poder”) i no sexualitat i comunicació. Perquè la prostitució és un exercici de poder, manifestat a través dels diners. És possible que els homes desenvolupem una sexualitat més “igualitària”, on no s’hi barregi el poder, la desigualtat, la necessitat de domini? Nosaltres pensem que sí.

Si filem més prim, si ens ho mirem més de prop, veurem que de fet aquesta mirada prostituent (com la mirada pornogràfica) és una mirada que ha compartit la raó masculina (aquí hauríem de citar les aportacions de Victor Seidler a  “La sinrazón masculina”) i les seves construccions: la ciència en primer lloc. És una mirada cosificadora, invasora, intrusiva de la realitat, gairebé una mirada “psicòpata”, perquè en no veure l’altre/a com a subjecte sinó com a objecte, es mostra incapaç de compadir-lo, d’empatitzar amb ell/a, de sentir el seu dolor. No hi ha un vincle entre el sadisme i l’experimentació amb animals amb propòsits “científics”? No hi ha també aquest vincle amb un sistema econòmic com el capitalisme insensible al patiment que provoca en ares de l’”interès” (mot ensems econòmic i moral)?

Aquesta mirada de domini (que rau en el mandat bíblic que ens ordena dominar la natura posant-li noms, al·lusió al coneixement científic) sobre els cossos està en l’arrel del tema de què estem parlant. Estem parlant, doncs, d’un paradigma bàsic de la nostra civilització occidental. Aquell que no ens considera com a part de la natura, sinó amb el mandat de posseir-la.

La sexualitat dels homes no podem entendre-la sense entendre la dificultat de comunicació, la malaptesa per comunicar-nos pròpia en general del nostre aprenentatge com a tals homes. En canvi, Marina en l’abans esmentat llibre, diu: ““A lo que más se parece la sexualidad creadora es a una conversación, porque supera la soledad por un diálogo entre dos o más. LA SENTIMENTALIZACIÓN DEL SEXO ES UN FORMIDABLE  INVENTO QUE  DEBEMOS  A  LAS  MUJERES.”

Queda clar que, d’acord amb l’autor, són en general (estem parlant en termes genèrics, és clar) les dones les que dominen aquesta habilitat de comunicació. Això no fa més que constatar que molts homes ens mostrem maldestres en termes comunicatius.

On deixen, doncs, aquests homes l’espai per a la comunicació? Sabina canta en el seu llibre de sonets “Ciento volando de catorce” l’ofici de la prostitució perquè les putes -diu ell- fan de consoladores, fan un servei social. No seria més adequat tractar aquesta necessitat de contacte humà, de comunicació, d’una altra manera? Els prostituïdors es queixen que les prostitutes no són prou carinyoses i afectives. Desitgen tenir una relació sexual i no només un “polvo”. Però això és contradictori. Algú s’imagina queixant-se, per posar un exemple, que el propi cotxe no és prou carinyòs? (!!)

En definitiva, si no fos perquè hi ha persones patint pel mig, l’espectacle de la prostitució ens retorna una imatge patètica de la incapacitat de molts homes per parlar de les seves coses. No hi ha una imatge més trista i més ridícula que la d’aquells homes que acudeixen a un “puticlub” i són capaços de pagar un dineral per unes copes de mata-rates i per una dona que els escolti una estona.

Per això, parlem en termes de “descàrrega” i no d’intercanvi: l’altra esdevé recipient, cosa, no persona. És simplement un “forat” simbòlicament parlant, quelcom per ser omplert, però que no existeix sinó en funció dels desitjos de descàrrega de l’altre.  Més enllà: com l’economia, com la ciència, la mirada masculina NO PERCEP ELS SENTIMENTS DE L’ALTRE, és una mirada egocèntrica, gairebé psicòpata: insensible al patiment (dels animals, de les prostitutes…).

Per últim, la sexualitat masculina es mesura en termes d’activitat: Un baró, per ser considerat “home de debò” ha de mostrar-se sexualment actiu, sempre predisposat. Això és també una feblesa, en el fons (bé que ho saben els publicistes, que la fan servir per vendre!).

Aquesta activitat està marcada a foc sobre el nostre aprentatge sexual. És oposada a PASSIVITAT (femenina). Pascal Quignard, en “Le sexe et l’effroi” diu que aquesta característica ja era considerada tal pels romans de la Roma antiga. I ha deixat imprompta en el llenguatge: parlem de “penetració” i no “acolliment” del penis, parlem de “fer” l’amor. I la màxima deshonra per a un home és ser vist com a sexualment passiu: “Vés a prendre pel…”.

L’activitat esdevé esforç, feina, mesurada en termes de productivitat, no en termes qualitatius, de plaer. La penetració i l’ejaculació esdevenen confirmació de la pròpia virilitat, tot i que sigui havent pagat, que l’orgasme de l’altra sigui fingit… L’ejaculació és com el “salari” d’aquest treball. En aquesta activitat tensa, en la que es fa difícil deixar-se anar, deixar-se sentir, hi ha poc espai per al plaer intens, el plaer de la fusió dels cossos. El llenguatge un altre cop ens ho recorda: “cal complir”, diu un spot publicitari d’un reforç vitamínic actual, fent referència a la cada cop més clara epidèmia d’impotència masculina. Fixeu-vos en el verb que es fa servir: “complir”. On ha quedat aquí el plaer?

Ens cal, doncs, treballar per la superació d’aquesta sexualitat masculina que podem qualificar com a “cutre”, per fer-la més igualitària i més humana. Aquest treball de desconstrucció de la sexualitat masculina tradicional serà l’autèntic antídot contra la prostitució.

Com ho podem fer? Realment nosaltres com associació tenim encara poques  respostes. Simplement començar per apuntar-la, per posar la mirada sobre ella, sobre els prostituents i no sobre les prostituïdes. I reflexionar-hi, com ho estem fent en els cercles d’homes. Ens queda molta feina per fer.”

One thought on “Com abordar la prostitució: una mirada des dels drets humans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s