Taller a Santa Coloma de Cervelló

Dimecres dia 9 de març en Juanjo Compairé i en Jorge López van participar en un taller que portava per títol “Què guanyem amb la igualtat?” i que va tenir lloc a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

La participació va ser d’unes quinze persones (més dones que homes), però l’ambient va ser animat, i aquelles i aquells que es van apropar no ho feren només per escoltar (i així en agrada: que parlin!)

El taller va consistir en fer dividir-nos primerament en un grup de dones i un grup d’homes, i reflexionar sobre tres preguntes en concret:

–          En què notem les desigualtats a la nostra vida quotidiana?

–          Què haurien de fer els homes per solucionar aquestes desigualtats?

–          Què guanyarien els homes si ho fessin?

Després, un cop els grups ja havien fet les seves reflexions, es posaven les respostes en comú en un espai conjunt de dones i d’homes.

El resultat va estar el següent:

1.      En què notem les desigualtats a la nostra vida quotidiana?

En aquest apartat els homes van parlar, per exemple, sobre la publicitat, els mitjans de comunicació, etc, i els estereotips que aquests imposen. Una altra cosa que van apuntar és que aquesta desigualtat es nota a l’educació (per exemple, són les mares les qui acompanyen els nens a l’escola, les qui els ajuden a fer els deures, les qui es reuneixen amb el professorat, i majoritàriament –sobretot a preescolar i a primària- les que s’encarreguen de l’ensenyança de les/els infants).

Respecte al jovent, els homes cregueren que encara existeix, i de forma molt arrelada, la posició de l’home com el mascle protector.

Els homes també van apuntar que les desigualtats es veuen en la crisi d’una manera particular, i feien referència al fet que aquells homes que es queden sense treball comencen a fer coses de la llar.

Per altra banda, davant aquesta pregunta les dones van parlar, per exemple, del següent:

–           L’home no sap demostrar afecte, no se’ls hi ha ensenyat.

–          A més, l’home no es pot sentir apartat si no fa res. Ha de portar sempre la veu cantant.

–          Sembla que l’home sigui una persona acostumada a que el cuidin, i que la seva dona sigui una prolongació de la figura materna en alguns punts de la vida quotidiana.

–          El tòpic que diu que els homes no poden fer dues coses a l’hora, en l’àmbit de la llar i de la família sol ser veritat (és quelcom educacional, social. No saben perquè no se’ls prepara per això).

–          La gestió del temps és diferent en l’home i en la dona: la majoria de dones han de treballar i mantenir la llar; els homes no accepten allò domèstic.

–          La immigració afecta en termes de desigualtat, però la desigualtat no prové de la immigració (en aquest punt alguns homes defensaven que la immigració provocava que la desigualtat s’accentués).

 

 2.      Què haurien de fer els homes per solucionar aquestes desigualtats?

 En aquest punt les dones van fer referència sobretot a que els homes, per tal de començar a solucionar aquest problema, haurien de començar a entrar en el món privat, a veure el treball familiar com quelcom natural, a assumir responsabilitats privades. Aquí va sorgir una frase molt adequada, i és que el món familiar i el social no estan separats, i es poden conèixer tots dos sense que un solapi l’altre.

Aquesta reflexió, per suposat, també fa referència segons les dones a la cura dels fills, dels avis, i dels familiars malalts o incapaços.

 

Els homes, respecte a aquesta pregunta, van arribar a les següents conclusions:

–          El treball de la llar s’hauria de repartir entre totes les persones.

–          L’educació hauria de ser diferent de cara al futur. Els nens i nois també necessiten que els ensenyin a expressar els seus sentiments.

–          Els homes haurien de cercar nous models de masculinitat menys danyoses.

–          El model de publicitat hauria de fer un canvi. Els mitjans de comunicació posen molt difícil que les diferències entre un nen i una nena no arribin a esedevenir desigualtats.

 

 3.      Què guanyen els homes amb la igualtat?

 Les  dones pensen que guanyaríem felicitat, capacitat de convivència, capacitat d’expressió de sentiments i benestar entre d’altres coses.

 Per altra banda, els homes pensen que guanyarien quelcom tan important com que finalment els i les infants visquessin i desenvolupessin les seves capacitats veient normal la igualtat entre persones. També, pensen, els homes aprendrien a valorar a les altres persones (valorar, per exemple, el treball de les dones a la llar), i hi hauria un enriquiment en la relació amb els fills/filles. No només això, sinó que l’home aprendria, com també digueren les dones, a expressar els seus sentiments, o per exemple, a gaudir d’una sexualitat més plena sense la tensió que ha comportat històricament aparentar una virilitat per sobre de les seves possibilitats.

 

En definitiva, i per concloure, el que va quedar clar amb aquest taller (igual que succeeix amb tots els que Homes Igualitaris porta a terme) és que un pas de l’home cap a la igualtat no és un pas de solidaritat amb les dones, sinó que constitueix un gran avenç del qual totes les persones (homes i dones) poden treure un profit sà. La igualtat no només és cosa de dones, i el fet que l’home s’impliqui en la construcció del camí igualitari no porta més que una probabilitat més elevada de canvi pel futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s