Taula rodona al Prat de Llobregat: El Prat lliure de violència vers les dones, una qüestió de drets

El passat dijous dia 2 de desembre de 2010 va tenir lloc a Cases d’en Puig, al Prat de Llobregat, una xerrada emmarcada dins de les activitats promogudes amb motiu del dia 25 de novembre. En aquesta xerrada, que va tractar de situar el problema de la violència masclista i de veure, des de les diferents entitats convidades, com podem lluitar contra aquest problema social, van intervenir les següents entitats: El Safareig de Cerdanyola del Vallès (grup de dones feministes de Cerdanyola), Homes Igualitaris AHIGE Catalunya (associació d’homes per la igualtat de gènere), el Circuit Local del Prat de Llobregat per a la prevenció i l’actuació contra la violència masclista, i el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) del Prat de Llobregat.

En primer lloc va començar parlant la Lídia Vaquero Merediz, sociòloga, consultora en atenció i co-directora de El Safareig. Va ser una bona intervenció, sobretot perquè donà molta importància al fet que el masclisme no és quelcom genètic, que la violència no coneix de classes socials, i que s’ha de fomentar el camí de l’empoderament  de la dona per a que ella es vegi capaç de sortir del problema.

Exactament, tothom ha de coincidir en que el masclisme no és natural i s’ha de començar a d’ensenyar als nens i nenes que la desigualtat no és quelcom genètic, natural de l’espècie humana, i que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats malgrat la diferenciació sexual i/o de gènere (és a dir, malgrat ser mascle heterosexual, homosexual, bisexual o asexual, o ser femella heterosexual, homosexual, bisexual o asexual). Aquesta és la idea de la desnaturalització de l’estructura masclista imperant i de naturalitzar la igualtat.

També, penso, és veritablement encertada la idea que s’ha de donar força a la dona per a que ella es vegi capaç de lluitar. Això, en canvi, no és el que han promogut lleis com la Llei de 2004 de Violència de Gènere, o el Codi Penal espanyol, ja que en molts casos la dona s’ha trobat que ha passat d’estar en mans de l’home a estar en mans de l’Estat. Tant és així que en algunes ocasions, una dona que voluntàriament ha volgut, per exemple, interrompre alguna mesura provisional acordada pel jutge, no només no se li ha permès, sinó que ha estat acusada com a partícip d’un delicte per trencar aquesta mesura provisional (tenint en compte que l’autor del delicte seria l’home). En canvi, l’home acusat per violència de gènere i condemnat a presó sembla tenir la capacitat d’escollir, per exemple, si sotmetre’s a teràpia o no. Aquest és també un tema interessant, perquè, quina és la raó principal que porta a un presidiari a participar en una teràpia? La voluntat de canviar, o la rebaixa de la condemna per participar-hi? El públic de la taula rodona comenta que molts cops les teràpies dirigides a aquests subjectes no funcionen, i no ho fan perquè molts d’ells només intenten rebaixar la seva pena de presó quan acudeixen a aquestes teràpies. Per tant, potser faria falta un treball de conscienciació molt més intens amb aquests homes?

En altre moment de la xerrada, el nostre company Juanjo Compairé explica de forma introductòria a què es dedica la nostra associació i quins instruments fem servir. Hi ha paraules molt encertades al seu discurs, ja que, tal i com ell diu, la igualtat per als homes no és només una qüestió de solidaritat amb les dones, sinó també una qüestió beneficiària per nosaltres mateixos. Hi ha diversitat de formes de ser home, així que no hi ha motius per a seguir un camí que ens perjudica a tots/es, com ho és el masclisme.

En Juanjo esmenta els recursos i serveis que Homes Igualitaris ofereix als homes i a les institucions que estan contra la violència de gènere, i subratlla la necessitat d’una reflexió i canvi personal dels homes. També fa una petita descripció dels nou tallers que Homes Igualitaris ha fet al Prat durant l’any 2010 (per al 2011 n’hi ha previstos onze). Es titulen “Masclisme, homofòbia i llibertat personal”, i els ha impartit el nostre company Pako Abril. Sobre aquests tallers, en Juanjo descriu les bases pedagògiques, la metodologia emprada i apunta la necessitat que els tallers no es quedin en un acte puntual, sinó que la coeducació esdevingui un eix conductor del currículum dels Centres. Per això caldria un treball conjunt amb el professorat.

Malgrat això, però, què fa que realment les coses no siguin així i que els nens, joves i adults segueixin acollint-se a un tipus de masculinitat masclista? Probablement una de les causes és l’educació i la inexistència de nous models alternatius al model d’home i de jove masclista. Avui dia el nen que triomfa sobre els altres és el valent, el que diu més paraulotes, el jove que més lliga i que més sap de noies. Molts altres han d’escollir, en una edat tan difícil com l’adolescència, entre aquest model ja establert, o un altre tipus de model ambigu y gairebé inexistent. És per això que inclús molts cops, nois que perfectament podrien acomodar-se en un model masculí més igualitari, menys masclista, s’acaben emmotllant dins de l’estructura de la masculinitat hegemònica. En aquest sentit, una dona, mare d’un fill de disset anys i professora de primària comenta que ella veu perfectament el comportament del seu fill i la seva colla d’amics respecte de les dones, i fins i tot, dels nens de l’escola respecte de les seves companyes. De ben segur que això no tindria lloc tan quantiosament si des de la infantesa els nens tinguessin més oportunitats, més camins de formació, més alternatives educativament.

 

La Pilar Martín Gironella, coordinadora del Circuit Local per a la prevenció i l’actuació contra la violència masclista, fa constar al seu discurs el compromís que hi ha de totes les institucions del Prat per a eradicar la violència masclista, i parla d’una actuació des de serveis diferents (entre els quals es troben l’àmbit policial, sanitari, serveis socials, jurídic o l’àmbit d’igualtat efectiva entre dones i homes). Des del Circuit Local per a l’atenció a Dones Víctimes de Violència de Gènere es fa constar que s’ha d’incidir en: la prevenció de la violència, la detecció de la violència, l’atenció a les dones que han patit aquesta violència, i la recuperació d’aquestes dones. Aquest Circuit Local, fa constar la Pilar, també es preocupa dels filles i filles de les dones maltractades, i de les dones amb més vulnerabilitat.

 

 

La Sol Peñalva Acedo, advocada del SIAD del Prat (Servei d’Informació i Atenció a les Dones), ens explica que el SIAD és un servei d’informació i atenció a les dones que té com a finalitat potenciar l’autonomia de la dona, contribuir a la superació de les situacions de desigualtat de gènere i donar resposta a totes les qüestions que tenen les dones respecte d’aquest tema. De fet, aquest és un servei que contempla la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Quin és el sistema d’actuació del SIAD? La Sol comenta que hi ha dues passes: la primera és la que anomena “primera acollida”, en la qual s’atén a la dona segons la necessitat que li hagi portat allà. I la segona pot ser portar la dona al servei jurídic, o/i  al servei d’atenció psicològica, depenent del seu estat i les seves circumstàncies.

La Llei 5/2008 ha estat un gran avenç per a la legislació a Catalunya, en tant que recull coses que la llei estatal encara no ho fa (recull com a violència de gènere, per exemple, les violències econòmica, laboral, o en l’àmbit social que compleixin uns requisits. També recull expressament la violència a les prostitutes i a les transsexuals). Malgrat això, aquesta llei podria haver estat molt millor si per fi s’hagués regulat veritablement la violència de gènere segons el significat del terme “gènere”, ja que, per exemple, no es regula la violència dins d’una parella homosexual, o la violència que pugui exercir una dona vers l’home per raons masclistes. La Sol Peñalva comenta que per a aquests actes el Codi Penal preveu agreujants,  encara que sí seria convenient tractar aquests tipus de violència com violència per raons de gènere, que al cap i a la fi és el que són.

Finalment, podem dir que la taula rodona ha estat una activitat interessant, on hem vist que el Prat del Llobregat fa una gran feina en matèria d’assistència a dones que pateixen la desigualtat per raons de gènere i de promoció de la igualtat. No obstant, tal i com diu la clàssica frase: “la teoria sempre és millor que la pràctica”. Malgrat això, el que no es pot fer és aprofitar aquestes paraules com a excusa per deixar de treballar en quelcom tan important per a la nostra societat. L’atenció a les dones és imprescindible, tant com encoratjar-les per a que elles mateixes lluitin amb la seva pròpia capacitat, i tant com fer un treball de convenciment a la societat per acabar assumint que els homes hem de practicar un altre tipus de masculinitat que sigui igualitària.

 

J.L.Pérez.

One thought on “Taula rodona al Prat de Llobregat: El Prat lliure de violència vers les dones, una qüestió de drets

  1. Realment El Prat és un exemple de municipi on la igualtat té un caire transversal. O almenys així s’intenta. Com un assumpte de salut social que cal plantejar-lo des de tots els àmbits locals. Encara queda molt per fer, però allà van pel bon camí. I les noves instal·lacions de Cases d’en Puig són també formidables. Endavant la gent del Prat. Ara només caldria que sorgís un grup d’homes al poble. Ho acabarem aconeguint, segur!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s