Visita a Torrelles

Dijous passat, dia 25 de novembre, en Juanjo Compairé i jo vam assistir a l’encontre de dones i homes que va tenir lloc a Torrelles de Llobregat amb motiu del dia contra la violència de gènere.

Torrelles de Llobregat és un municipi  de caràcter eminentment agrícola, de la comarca del Baix Llobregat, amb una superfície de 13’6 km quadrats i amb una població d’entre 4500 i 5000 habitants. Però Torrelles de Llobregat és diferent, perquè, quin poble d’aquestes característiques té una associació de dones que lluiten per la igualtat amb aproximadament tres-centes membres? L’associació de la qual parlo és l’Associació de Dones Pla de les Bruixes, i la formen un gran nombre de dones que des de 1996 es troben i actuen per compartir i contrastar el seus neguits i afinitats: organitzen les Jornades del Dia de la Dona, jornades sobre la salut de la dona, xerrades, conferències, etc.

Així dons, en Juanjo i jo ens vam trobar molt còmodes. Semblava que Torrelles era un lloc avançat als altres, un lloc on ja s’ha treballat seriosament el tema de la igualtat i el tema del canvi dels homes. De fet, el que més ens va sorprendre va ser la quantitat d’homes que van participar a l’encesa d’espelmes i a la xerrada-debat posterior (no era un gran nombre, però sí comparativament amb la quantitat que hi sol ser).

L’activitat que allà se’ns demanava fer era, doncs:

–          Participar en l’encesa d’espelmes i en el minut de silenci.

–          Conduir una xerrada-debat que portava com a títol: Què guanyem els homes amb la igualtat?

 

 

 

 

 

 

Sobre la primera activitat, només haig de dir que, tenint en compte el fred que feia i l’hora que tocava (gairebé les nou de la nit), van ser moltes i molts els veïns que es van oferir a encendre una espelma per cada víctima morta a mans de la seva parella, i que després van participar en una gran rotllana que ocupava tota la plaça de l’Ajuntament per guardar un minut de silenci. Malgrat el fred imperant, tot plegat va constituir una situació d’una calidesa espiritual profunda. La llum de les espelmes, la música tranquil·la de fons, el poema que l’Ofèlia (una de les encarregades de l’acte) anava llegint mentre que entre totes i tots homenatjàvem les dones que pateixen aquesta malaltia social que és la violència masclista, etc. A més, va ser bonic trobar-nos amb la Vanessa i l’Àlex, membres de l’associació Sakura Onna i bona companyia d’Homes Igualitaris. Ella i ell, amb la seva presència, també volien dir la seva.

Després d’aquest emotiu acte, tothom va quedar convidat a assistir a la segona activitat de la nit: una xerrada-debat amb motiu d’una qüestió dilemàtica i interessant: Què guanyem els homes amb la igualtat. Era la meva primera xerrada com a membre de l’associació, i tenir en Juanjo al costat em va ajudar molt. Gairebé tothom es va apropar a la sala d’actes de la Biblioteca del poble, fins que ja no hi cabia una agulla. Va ser llavors quan en Juanjo va començar la xerrada, presentant-nos a nosaltres mateixos (va ser graciós que en Juanjo fos el més vell de l’associació, i jo el més jove, amb quaranta anys de diferència. La gent va quedar sobtada!), i presentant Homes Igualitaris: els seus ideals, què es vol, què es fa, etc. Després d’això vam explicar com aniria la dinàmica: ens separaríem en un grup d’homes i un grup de dones (que, per suposat, seria molt més nombrós), i debatríem sobre tres qüestions:

–          En què notem la desigualtat a la nostra vida quotidiana?

–          Què hauríem de fer els homes per solucionar els problemes de desigualtat que es donen a la vida quotidiana?

–          Què guanyaríem els homes si ho féssim?

Després d’aquesta divisió en dos grups, ens reuniríem totes i tots i debatríem les diferents respostes a aquestes preguntes.

Malgrat l’opinió d’un home que pensava que no feia falta dividir-nos entre dones i homes per tal de debatre, ja que estàvem defensant la igualtat, i si tots som iguals no feia falta aquesta segregació, ningú més va tenir problemes en seguir les instruccions que en Juanjo va donar (aquest home també ho va fer finalment, tot acceptant l’argumentació d’en Juanjo: desigualtat no vol dir diferenciació. El fet que cerquem la igualtat entre homes i dones no vol dir que no siguem diferents l’un de l’altra).

Després d’una interessant xerrada entre el grup dels homes, i –suposo- entre el grup de les dones, vam ajuntar-nos de nou per posar en comú totes les idees que havien sorgit arran de les tres qüestions que ens havíem de plantejar. No és sorprenent que les respostes anessin pel mateix camí en ambdós grups, com ara veurem.

 

  1. 1. En què notem la desigualtat a la nostra vida quotidiana?

Grup d’homes:

–          Al grup del homes va sortir aquí la idea de les diferències des que som petits. Aquesta desigualtat es nota des de la infantesa. Un home ens explicà que a la seva època era normal que les germanes es quedessin a casa ajudant la mare a fer la feina de la llar mentre que els germans sortien amb els amics fins l’hora de sopar. I això, a l’època de l’adolescència es transformava en que les joves gairebé no podien sortir a la nit, mentre que els joves podien arribar a altes hores de la matinada. Jo, aprofitant que encara tinc recent la meva època d’adolescent (la majoria d’homes sobrepassaven la cinquantena), dono el testimoniatge que, encara que no tant com abans, les diferències entre nens i nenes, nois i noies, segueixen sent molt evidents: nens i nenes encara juguen separats  (sobretot perquè els nens no volen ni que les nenes juguin als seus jocs, ni volen participar dels jocs de les nenes), nois i noies segueixen tenint temps diferents, horaris diferents, tractaments diferents. Encara una noia que té relacions sexuals amb més d’un noi és una “porca”, mentre que el noi que ho fa és un “campió”, “tot un home”.

–          També parlem sobre la desigualtat d’oportunitats, que és altra diferència que, a més, en època de crisi és més evident. Es parla d’una desigualtat d’oportunitats, sobretot, laboralment: una dona que té els mateixos o més estudis que un home, ha de demostrar més que el home per tenir el mateix sou; la promoció d’una dona a nivell intern d’una empresa sempre es veu més frenada que la d’un home.

Grup de dones.

–          Per el que ens diuen, també han fet referència a les tasques de la llar: asseguren que fa falta molt més compromís, més corresponsabilitat.

–          Parlen també de les oportunitats laborals: sous, càrrecs directius, etc. (posen com a exemple les eminents eleccions al Parlamentbde Catalunya: quantes candidates a la Presidència hi ha? Només una. La resta són homes!)

–          Des de la part emocional, també creuen que hi ha diferències: l’home no la viu tant, sembla no interessar-li massa. En canvi, la dona la viu molt més intensament.

  1. 2. Què hem de fer els homes per solucionar els problemes de desigualtat?

Grup de dones.

–          Davant d’aquesta pregunta, les dones diuen que els homes hauríem d’escoltar més. El fet que, encara que sigui de forma inconscient, creiem que la raó és sempre nostra provoca que en molts casos no escoltem allò que les dones diuen. Hem d’aprendre a escoltar.

–          També hauríem de treballar en una reeducació emocional i sentimental. L’home no està educat per cuidar, per tenir cura, per expressar les seves emocions, per reconèixer sense por que estem penedits, per demanar perdó, per plorar, etc.

–          Per això l’home ha d’aprendre, venen a dir les dones, un nou llenguatge emocional.

 

Grup d’homes.

–          Al grup d’homes, en primer lloc ha sorgit la idea del diàleg. De la falta que fa dialogar sobre això com a primera eina per començar a treballar no només amb nosaltres, sinó amb nens i nenes de properes generacions.

–          També parlem de com és de difícil per l’home desvincular-se d’una estructura social plena de privilegis, sense adonar-nos que estem muntats en un cavall de Troia.

–          Parlem, com també ho han fet les dones, de com és d’important que els homes comencem a fer un treball d’introspecció, un treball de reflexió des de dins amb el qual desaprenguem el que ens han ensenyat i deixem pas a una manera de veure el món més relacionada amb les paraules sentiment, família, llar, igualtat, emocions, etc.

–          Surt la idea que hem de desnaturalitzar l’estructura masclista, que fins ara s’ha vist com quelcom normal, natural. Sempre s’ha entès que el fet que la dona treballés menys que l’home i cobrés menys tenia sentit (havia de cuidar dels fills, dels avis i de la llar). També s’ha entès normal que els directius i responsables de les empreses siguin homes (una dona es queda embarassada i no pot exercir la seva professió amb normalitat). També s’ha entès normal que els gais tinguessin les mateixes desavantatges que les dones (perquè no son homes de veritat). Per tant, al grup dels homes acabem concloent que això s’ha entès sempre normal per l’interès  del mascle, i que s’ha de desmuntar aquesta idea, i aquesta és una feina on l’home ha de participar moltíssim.

 

  1. 3. Què guanyaríem els homes si ho féssim?

Grup de dones.

–          Les dones pensen que els homes guanyaríem en comunicació.

–          També pensen que tindríem una vida afectiva millor.

–          Les dones se sentirien millor amb elles mateixes, mostrarien major receptivitat cap a l’home (fins i tot – diuen les dones- en l’aspecte sexual).

–          Es reduiria el nombre de discussions i conflictes, sobretot por haver guanyat en capacitat de comunicació i comprensió.

–          En general, guanyaríem en benestar i en qualitat de vida.

–          Tot això comportaria no només un canvi personal o familiar, sinó un canvi a nivell social i polític (per exemple, ressalten, hi hauria una millor política, enfocada des d’un prisma igualitari).

Grup d’homes.

–          Els homes pensem que la resposta a aquesta pregunta es fruit d’un efecte dominó inevitable: baixar-nos del cavall dels privilegis ens portarà a reflexionar sobre què hem de fer, i prendre mesures en aquest aspecte ens portarà finalment a gaudir d’una vida millor.

–          Parlem de moltes coses de les que també han parlat les dones. Fem referència al l’harmonia. Els homes guanyaríem harmonia amb nosaltres mateixos i amb la resta de persones.

–          Pensem que acabaríem per naturalitzar allò que és realment natural: que abans de ser homes heterosexuals, homosexuals, bisexuals o asexuals, dones heterosexuals, homosexuals, bisexuals o asexuals,  o transsexuals, som persones, i per tant, malgrat les nostres diferències, ningú és millor que l’altre/a com a conseqüència del sexe i/o del gènere.

 

Després de posar en comú tot això, debatem una mica segons les nostres idees personals i també, en el cas d’en Juanjo i de mi mateix, segons els ideals d’Homes Igualitaris. Em sobta que hi ha alguna dona que diu que parlar d’una diferenciació entre els nens i les nenes i entre els joves i les joves ha quedat una mica antiquat, perquè, diu, ja no és així. La Vanessa, membre de l’associació Sakura Onna, fa tallers i xerrades amb joves i expressa que no és així: sí que es nota una diferència entre uns i altres. Jo, que no fa molt que vaig passar la meva etapa d’adolescent, recolzo la idea de la Vanessa: en moltes situacions m’he vist obligat a seguir un rol masclista per tal de no quedar apartar o ser insultat. I és sorprenent, perquè una dona em diu que pot ser que a la meva família potser som antiquats quan dic que a casa meva la feina de la llar (salvant que el meu pare ajuda bastant en comparació a molts altres homes) la fa la mare. Realment a casa meva som uns antiquats? Desgraciadament, les estadístiques diuen que no, que això està a l’ordre del dia. Les estadístiques diuen, dons, que aquella senyora és massa moderna (tant de bo tothom fos així!).

Finalment, tot conclou amb un pica-pica acompanyat de vi dolç, i amb la sensació que ha estat una estona agradable i fructífera. Fins i tot sembla que a partir de la nostra visita es pot crear un grup de reflexió d’homes a Torrelles, meravellós poble cirerer del qual, sincèrament, no es pot demanar més!

J.L.Pérez

 

______________________________________________________

Primera imatge: www.torrelles-de-llobregat.com

Segona imatge: imatge del dia 25 de novembre de 2010 a l’encesa d’espelmes.

Tercera imatge: Velas, d’Eduald Alabau Selva

Quarta imatge: La tertulia, de José María Pérez Pérez.

Cinquena imatge: imatge del dia 25 de novembre de 2010 a la Biblioteca de Torrelles de Llobregat.

Sisena imatge: Torrelles de Llobregat – Festa de la cirera, Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s